"A la Llagosta fem de metges, de psicòlegs i també de confessors"

Els professionals de l’ambulatori llagostenc reclamen més espai per poder fer una millor atenció als ciutadans

Societat

La Llagosta

El Centre d’Atenció Primària de la Llagosta és un dels ambulatoris catalans que pateix una manca de finançament més acusada en relació amb les necessitats sanitàries de la seva població. Així ho ha reconegut el Departament de Salut de la Generalitat, que preveu una injecció de recursos de tres milions d’euros aquest 2017 als 25 CAP més infrafinançats de Catalunya, entre els quals hi ha el de la Llagosta. 

Fa gairebé 30 anys s’inaugurava el Centre d’Atenció Primària de la Llagosta, unes instal·lacions que en el seu moment cobrien les necessitats de la població, però que, actualment, amb uns 14.500 usuaris i una plantilla de 30 persones, és insuficient. Amb vuit metges de família, dos pediatres, un dentista, deu membres d’infermeria, un auxiliar d’infermeria i vuit de personal de gestió i serveis, l’equip professional, en principi, s’ajustaria a la població assignada. Ara bé, no es tracta tant de quantitat com de qualitat. “Estem suficientment dotats pel que fa a la quantitat de professionals, però si s’analitza la qualitat de l’atenció, les necessitats d’assistència són més elevades que en altres llocs pel perfil dels usuaris”, explica el doctor Sebastià Calero, metge de família i director del CAP.

De fet, una de les característiques de la població de la Llagosta és la seva complexitat. “Molts dels nostres pacients pateixen dificultats econòmiques i mancança de recursos personals. Els estrangers –un 10% de la població– no són el major problema, sobretot ho és la gent gran, població envellida provinent de la immigració dels anys 60, amb manca de recursos i que tenen una gran dependència del seu metge”, indica Lluïsa Vilaginés, cap d’infermeria, qui afegeix: “Ens ho consulten tot, ens ho pregunten tot perquè ens tenen una gran confiança”, diu.

Aquesta població envellida consumeix més recursos de l’atenció primària, no només perquè van més a la consulta del metge –“fem de metges, de psicòlegs, d’assistents socials i de confessors”, comenta el doctor Santiago Pérez–, sinó també perquè el temps de les visites són més llargs. “Les pautes per als tractaments s’han d’explicar molt més, perquè hi ha molta gent que no les entén i això allarga les visites”, assegura Vilaginés.

La situació s’agreuja si es té en compte que, a diferència d’altres llocs, a la Llagosta “no existeix ni un sol consultori de pediatra privat i només hi ha dues petites consultes de metges privats. Això fa que atenguem pràcticament tota la nostra població assignada”, explica Pérez.

Més risc d’emmalaltir
La complexitat d’aquesta població fa, a més, que hi hagi més risc d’emmalaltir. Segons la doctora Raquel Ortega “com més dificultats socioeconòmiques té una persona, més risc d’emmalaltir i de morir té”. En aquest sentit, a la Llagosta es detectarien dos tipus de malalties més freqüents. D’una banda, les relacionades amb factors de risc cardiovascular, com la hipertensió, trastorns dels lípids i la diabetis, moltes d’elles conseqüència dels hàbits alimentaris. “Molta gent no té diners i, per tant, no li pots demanar que mengi verdures, carn i peix a diari”, diu Vilaginés. Amb la crisi econòmica, a més, la situació s’ha agreujat i “molts han tornat a fer els guisats i les olles amb molta patata i pa i poca carn, una dieta que no és la més aconsellable però que ha servit perquè la família no passi gana”, opina la cap d’infermeria.

La salut mental, amb quadres d’ansietat i depressió en molts casos provocats també per les dificultats socioeconòmiques, és l’altra tipologia de malalties més prevalent a la Llagosta, on es donen un 20% més de casos en relació amb la mitjana catalana, unes patologies que també consumeixen molt temps de consultes. “No és que vagin més al psiquiatra, sinó que és el seu equip d’atenció primària qui els atén i els soluciona el problema”, explica la doctora Ortega, qui assegura que l’ambulatori llagostenc gaudeix “d’un molt alt nivell de resolució de casos tot i la sobrepressió i la dificultat d’atendre una població complexa”.

Davant d’aquesta realitat, els professionals consideren que els recursos no han de ser els mateixos que en altres ambulatoris i celebren l’anunci del conseller de Salut, Antoni Comín, d’establir un nou sistema d’assignació de recursos als ambulatoris que tingui en compte les desigualtats socials existents a cada territori.

Instal·lacions insuficients
A la complexitat dels pacients atesos se suma la deficiència de les instal·lacions actuals, que pateixen una sobreocupació i que, segons els professionals, són insuficients per donar un servei de qualitat. “Estem al 120% d’ocupació. Falta espai adient perquè els professionals puguin treballar i es pugui atendre com cal els pacients”, lamenta el doctor Santiago Pérez. “Estem molt limitats per l’espai físic i per funcionar millor i tenir més personal necessitem més espai”, afegeix el doctor Calero.

L’ampliació de les instal·lacions és, doncs, la prioritat de l’equip de primària de la Llagosta, que considera que un cop coberts els mínims –un espai adequat que permeti incrementar el nombre de professionals– es podrà ampliar l’atenció comunitària, és a dir, “sortir de la consulta i adreçar-nos més a la comunitat que ens necessita amb atencions en llocs clau i prevenció en grups de risc d’exclusió”, diuen.

Malgrat les dificultats, l’equip de l’ambulatori de la Llagosta es mostra satisfet de la seva tasca al municipi. “Tot i tenir una població molt demandant estem encantats de treballar aquí, perquè tenim uns pacients molt agraïts”, conclouen.  

Edicions locals