Montmeló guanya a Montornès 3,3 hectàrees de terme municipal

A l’espai que canvia de població hi ha diverses naus industrials i trams de via pública

Societat

Montmeló, Montornès del Vallès

El ple de Montmeló va prendre coneixement, la setmana passada, de l’acta de la línia de terme i assenyalament de les fites comunes dels termes municipals de Montmeló i Montornès del Vallès establertes al juliol pel Departament de Governació de la Generalitat.

La modificació dels límits suposa un increment per a Montmeló de 33.061 metres quadrats de terme municipal a tocar de la rotonda del polígon del Raiguer que connecta amb Montornès, un espai que inclou parts de via pública i de naus industrials.

Aquesta acta posa fi al procediment iniciat pels dos plens municipals l’any 2009 per dirimir les diferències històriques sobre els límits dels termes, una disputa que va ressuscitar arran de les intervencions arqueològiques del jaciment de Mons Observans, al Turó de les Tres Creus. 

El Departament de Governació, un cop estudiada la documentació aportada pels dos municipis, va informar el 2013 del manteniment dels límits vigents, tot i que modificava dues fites a la zona del Raiguer i ampliava el terme municipal de Montmeló en 3,3 hectàrees. 

Aleshores els dos municipis van decidir recórrer la resolució, uns recursos desestimats finalment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Amb aquesta sentència, emesa el gener d’aquest any, el tribunal avala la tesi de la Generalitat, que manté les línies dels termes que sorgeixen de l’acta de delimitació de l’any 1918 i de l’addicional de 1949.

De fet, el conflicte entre els dos municipis pels límits dels termes municipals es remunta originàriament a l’any 1665, i consten intents d’acords, actes i treballs dels anys 1889, 1918 i 1949.

Un conflicte del segle XVII
En la seva disputa amb Montornès sobre els límits territorials, Montmeló reclamava inicialment un canvi que li hauria permès guanyar amplis sectors industrials del Raiguer i Can Buscarons, concretament el pla entre el riu Besòs i la carretera BV-5001. Montmeló sempre ha defensat que es tracta d’una reivindicació històrica, mentre que Montornès assegura que el dret territorial del segle XVII no es correspon amb l’actual.
 

Edicions locals