Montornès protegeix Ca l'Arnau, el refugi antiaeri i l'antiga sagrera

El ple municipal declara els tres indrets de la població bé cultural d'interès local pel seu valor arqueològic i històric

Cultura, Societat

Masia de ca l'Arnau
Masia de ca l'Arnau | Arxiu Municipal de Montornès

Montornès del VallèsAnna Ansia

Montornès ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interés Local (BCIL) tres espais del municipi: la Masia de Ca l’Arnau i el refugi antiaeri, situats al carrer de Can Parellada amb el passatge del Camp d’Aviació, i l’antiga sagrera, el nucli antic entorn de l’Església de Sant Sadurní.

“Els dos primers elements són importants pel que fa a la història del municipi, molt especialment durant la Guerra Civil, i, en el cas de l’antiga sagrera, es protegeix perquè és l’origen del poble”, explica Helena Ollé, regidora de Cultura i Patrimoni. "Declarar-los BCIL vol dir protegir-los i, per tant, qualsevol actuació que es faci en un futur, tant per part de l’administració com de particulars, estarà sota seguiment arqueològic i històric".

 

 

Segons Nicolau Guanyabens, encarregat de l’Arxiu Municipal, aquest és un pas més per ampliar els elements patrimonials a salvaguardar. "Montornès no té un pla especial de protecció del patrimoni que ens pogués protegir tots els elements que considerem d’importància però, poc a poc, amb l’ajuda de la Diputació i a través d’uns informes previs favorables, anem protegint els béns patrimonials que tenim”, indica Guanyabens. Amb l’antiga sagrera, el refugi antiaeri i la masia de Ca l’Arnau, Montornès suma ja un total de 25 Béns Culturals d’Interès Local.  

 

Sagrera de l'església. FOTO: Arxiu Municipal de Montornès

 

A més, compta amb tres elements protegits amb una categoria superior, la de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que aprova el consell executiu de la Generalitat. Es tracta del Jaciment de Mons Observans, el Castell de Sant Miquel i l’Escut Heràldic de Can Masferrer. Tres elements als quals volen sumar-ne un més, i és que el consistori ja ha sol·licitat a la Generalitat que s’iniciï l’expedient de declaració de BCIN del Terminus Augustalis, la senyal de la via pública que data del primer quart del segle I dC.
 

Edicions locals