Parets del Vallès, Santa Eulàlia de RonçanaJaume Ribell

Divendres passat s’estrenava ‘On són els límits?’, un documental que repassa l’aventura que van viure l’alcalde de Parets, Sergi Mingote, i el nedador paralímpic Miquel Luque, per creuar nedant l’estret de Gibraltar.

“Tot va sorgir com una simple proposta entre el Sergi i jo”, recorda Luque. "Volíem fer algun tipus d’acte benèfic a favor d’alguna ONG de la comarca. I així vam contactar amb APINDEP”. Una associació que ajuda a les persones amb discapacitat psíquica i amb seu a Santa Eulàlia de Ronçana, raó per la qual va ser on es va estrenar el documental, dirigit per Albert Barceló.

“Des del primer moment ens va semblar una proposta fantàstica”, explica la presidenta de l’organització, Mercè Llauradó. “I més encara quant l’empresa Freudenberg, també de Parets, com ells, es va assabentar de la iniciativa i s’hi va sumar. Cada any organitzen una pedalada solidària al Circuit pels familiars i treballadors, i donen un euro per cada kilòmetre que es faci. I en total van recaptar 4.081 euros”. Als que cal sumar uns altres 1.000 que es van recaptar amb la venta de casquets de natació fabricats per l’ocasió. Però els més dur estava per arribar...

Contra viento y marea

Com diu l’expressió, això és el que van haver de fer Luque i Mingote: nedar en unes condicions més dures que les previstes. “El vent bufava molt fort i les corrents marines ens allunyaven de la costa africana”, recorda Mingote. Ja que van sortir a les 9:00 del matí del Port de Tarifa amb l’arribada prevista a Punta Marse. “La distància més curta entre dos punts de l’estret –apunta Luque-: uns 14 kilòmetres. Però degut a les dificultats, vam acabar nedant 17 km.”.

En total 5 hores de travessia. “Però en els moments més difícils, notàvem l’escalf de la gent d’APINDEP que no paraven d’animar des del vaixell que ens feia de guia”. “Només van poder-hi anar sis persones i dos educadors, els que cabíem a la furgoneta!”, rememora Llauradó, “però no van parar d’animar durant tota l’estona, va ser molt important per a ells”.

De fet, Mingote afirma que encara estan en contacte amb alguns d’ells: “Ens escrivim i anem parlant, i te n’adones de quin valor té tot això. No és el fet de creuar l’estret o no, i a més amb algú com el Miquel, que és multimedallista paralímpic i això els hi dona molta força per veure que, dintre de les discapacitats de cadascú, poden trobar moltes capacitats, que poden ser molt capaços”. En aquest sentit, l’alcalde de Parets i també alpinista, destaca “la gran tasca que fan, especialment en la inserció laboral d’aquestes persones”.

Ara per ara, APINDEP-Ronçana atén a 133 nois i noies amb diversos graus de discapacitat, i 64 d’ells van cada dia al seu centre ocupacional. I encara es pot col·laborar amb aquest projecte adquirint els casquets de natació que queden disponibles: “en tenim uns 200 i valen 5 euros. Només s’han de posar en contacte amb l’associació a través de la web apindep.com o del telèfon 93 844 84 26 i els hi farem arribar”, conclou Llauradó.

I ara, el camí de Santiago

Però no s’acaba tot aquí: la idea és poder fer una col·laboració d’aquest tipus cada any. I si aquesta travessia de l’estret va tenir lloc el mes de juny de 2017, pel proper mes de setembre tant Mingote i Luque com l’associació ja estan preparant una nova aventura. El repte, en aquest cas, serà fer el camí de Santiago junt amb 18 usuaris i usuàries d’APINDEP, cinc d’ells en cadira de rodes.

“Com que a l’estret només van poder-hi anar 8 i molts i moltes es van quedar amb les ganes, aquest cop volem ser més –explica la presidenta Llauradó-. I estem segurs que tornarà a ser una experiència inoblidable”.