Vuit municipis del Vallès Oriental s'alien per reduir la plaga de cotorres argentines

Vuit municipis de la comarca prendran mesures conjuntes per disminuir les colònies d'aquesta espècie invasora

Societat

Canovelles, les Franqueses, la Garriga, Granollers, Lliçà d'Amunt, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Roca del Vallès, laLaura Ortiz

Després d'anys de proliferació de la cotorra argentina, diversos consistoris de la comarca han posat fil a l'agulla per reduir les colònies d'aquesta au, catalogada com a espècie invasora. Les mesures es concretaran en un pla conjunt en què participaran vuit municipis del Vallès Oriental, a l'entorn de la conca del riu Congost –la Garriga, Canovelles, les Franqueses, Granollers, la Roca del Vallès i Lliçà d'Amunt, Mollet i Parets. Tot plegat es farà amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona, que pretén reduir la població de cotorres progressivament en els propers tres anys.

L'objectiu és aconseguir un impacte més gran en la reducció d'exemplars, tenint en compte el moviment de les cotorres al llarg del riu Congost. "La millor manera de combatre-la és fer una estratègia conjunta perquè si no poden anar d'un municipi a un altre", explica Joan Carles Millet, de l'Escola de la Natura de Parets.

Bioinvasió de la cotorra

L'anomenada cotorreta de pit gris o cotorra argentina (miopsitta monachus) és una espècie invasora provinent del continent americà que els darrers 20 anys ha fet una bioinvasió, és a dir, que se n'ha detectat un increment desmesurat en llocs que no són els seu hàbitat natural. "Era un animal exòtic que es tenia a casa; alguns es van escapar i es van adaptar molt bé a la zona i per això han acabat creant colònies", indica el cap del Servei de Paisatge Urbà, Promoció Ambiental i Medi Ambient, Josep Maria Mompín, qui afegeix que una de les claus de la seva expansió al Vallès i a gran part de Catalunya és que "no té depredadors i és un animal bastant agressiu, que fa fora les aus autòctones dels seus nius", apunta Mompín.

Però a més de ser una amenaça per als ocells del territori, la proliferació de la cotorra suposa altres problemàtiques. Aquests ocells s'han fet habituals a parcs i jardins on han instal·lat els seus nius a les zones altes dels arbres. Amb tot, també es poden trobar en infraestructures com antenes, torres elèctriques, etc. Els nius poden ser de grans dimensions i pesar fins a 100 quilos, amb el perill de seguretat que això comporta. "És un risc tenir aquests nius a la via pública perquè pel seu propi pes poden trencar les branques i caure a sobre d'algú", alerta Millet.

A més, aquests ocells també suposen un problema de salubritat i salut pública –poden ser transmissors de pneumònies i altres malalties– a més de les molèsties que ocasionen al veïnat ja que són molt sorollosos.

Colònies localitzades

Tot i que ni Mollet ni Parets disposen d'un cens amb el nombre d'exemplars existent als dos municipis, els tècnics dels serveis de medi ambient d'ambdós ajuntaments sí que tenen localitzades les principals colònies de cotorres. En el cas de Mollet, la majoria s'han instal·lat a espais i parcs amb palmeres. És el cas de l'avinguda Badalona, avinguda Burgos –davant l'Ajuntament–, el Parc dels Colors, la plaça Lluís
Companys i la de les Nacions Unides.
En el cas de Parets, la principal colònia es troba a la plaça Mossèn Pere Batlle, on, segons les dades municipals, podrien concentrar-se uns 200 exemplars.

El pla de control

El pla conjunt que tiraran endavant els vuit municipis del Vallès Oriental es concretarà en diverses mesures, la primera de les quals serà elaborar un cens dels exemplars que hi ha a cada població. Una empresa s'ocuparà de fer un registre dels llocs on viuen, de què i on mengen, on descansen i els seus moviments més freqüents. Un cop fet el cens, es faran actuacions per prevenir que es reprodueixin més del compte com capturar els exemplars adults reproductors i eliminar-los. "La llei diu que les espècies invasores s'han d'eliminar tot i que es fa d'una manera respectuosa", assegura Millet en referència al Reial Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, que preveu l'eradicació d'aquests exemplars.

Una altra de les mesures per evitar-ne la multiplicació és treure els ous dels nius durant una sèrie d'anys. "No eliminarem les colònies del tot però almenys en reduirem el nombre de cotorres", espera Millet. De fet, aquest pla ja s'ha dut a terme a altres poblacions com és el cas de Granollers, on han passat de 65 exemplars adults el 2016 als 6 actuals registrats aquesta primavera.

Ni Parets ni Mollet han dut a terme anteriorment cap pla concret de reducció de cotorres argentines, tot i que a Mollet sí s'han fet en els darrers anys algunes actuacions puntuals a llocs on l'existència de nius suposava un risc per a la població.

Edicions locals