Samba, bossanova, prostitutes i Zizinho: el Mundial del Brasil 1950 dels germans Gonzalvo

Amb Espanya van aconseguir la quarta posició -la millor fins el títol del 2010- darrere d'Uruguai, Brasil i Suècia

Esports

L'onze titular d'Espanya al Mundial del Brasil 1950
L'onze titular d'Espanya al Mundial del Brasil 1950 | Arxiu

Mollet del VallèsSergi Escudero

“El meu pare va portar del Brasil un munt de discos brillants de samba i bossanova que van sonar a casa durant els mesos següents al torneig”, explica Jordi Gonzalvo, el fill de Josep Gonzalvo (més conegut com a Gonzalvo II) i el nebot de Marià Gonzalvo (Gonzalvo III), els dos germans molletans que van disputar el Mundial de futbol del Brasil el 1950. I ho van fer com a titulars en cinc dels sis partits que van jugar.
 

Abans de la compra d’aquells discos, Espanya s’havia classificat de forma brillant en la primera fase de grups en guanyar per 3-1 als Estats Units, per 2-0 a Xile i per 1-0 a Anglaterra, amb el famós gol de Telmo Zarra. Des del 1938 a França no s'havia celebrat un Mundial per culpa de la Segona Guerra Mundial. Així que el del 1950 s’esperava amb moltes ganes, sobretot celebrant-se en un país tant futboler com el Brasil. “El meu pare em va explicar que l'ambient era espectacular”.

I no només era espectacular, sinó fins i tot intimidatori per les seleccions rivals del Brasil. Els jugadors espanyols ho van viure de primera mà quan a la segona fase de grups, la fase final que decidiria el campió, van haver de disputar el segon partit a l’emblemàtic Maracanà davant la canarinha. “Tot i que la selecció espanyola estava allotjada en l’últim pis d'un hotel situat al Pao d’Açúcar de Rio de Janeiro, sentien els crits dels aficionats brasilers des del carrer i, fins i tot, els hi van portar prostitutes per tal d’intentar distreure’ls”.

Espanya venia d’empatar a dos amb Uruguai en la primera jornada d’aquesta fase final i el partit davant l’amfitriona, la líder del grup després de guanyar per 7-1 a Suècia, era un cara o creu. Però el Brasil va arrasar endossant un contundent 6-1 als espanyols, que van patir la primera i decisiva derrota en el torneig perquè ja els va deixar sense opcions matemàtiques d'aconseguir el títol. “L’extrem brasiler Zizinho va tornar boig al meu pare. Era impossible parar-lo”. Precisament Zizinho va marcar un dels sis gols, en el minut 67. Era el 6-0. Només quedaria temps per a que Igoa maquillés el marcador amb un gol en el 70.

En l’última jornada, Espanya i Suècia es jugarien el tercer i quart lloc, i el Brasil i l’Uruguai (que en la segona jornada havia guanyat 3-2 als escandinaus), el títol. Eizaguirre, l’entrenador espanyol, va decidir posar a l’onze titular jugadors menys habituals i els germans Gonzalvo van haver de veure tot el partit des de la banqueta. Suècia s’emportaria el partit per 3-1 i Espanya acabaria quarta aquell Mundial, la millor classificació aconseguida fins aleshores i la qual mantindria aquest honor fins el títol del 2010 a Sud-àfrica. Com tothom ja sap, l’Uruguai s’emportaria el torneig del 1950 en guanyar 1-2 al Brasil en la final, aconseguint així l’anomenat ‘Maracanazo’.

“El meu pare i el meu tiet eren dos dels nou germans Gonzalvo. Pertanyien a una família molt humil que vivia en un dels carrerons que envolten l’estació de Santa Rosa de Mollet. El meu avi, qui era molt tossut, no volia que els seus fills juguessin a futbol perquè considerava que mai es podrien guanyar la vida d'aquesta manera. Però la meva àvia, d’amagat i després que els nois saltessin la tanca del jardí per anar a jugar al carrer, els hi tirava les espardenyes per tal que gaudissin de la tarda jugant a futbol. De totes formes, quan es van convertir en professionals el meu avi va estar molt orgullós d’ells”, conclou en Jordi.

Edicions locals