Turull: ‘No seré a casa fins que no sigui a Parets’

Més de 300 persones participen al sopar groc que va omplir la plaça de la Vila divendres a la nit

Societat, Política

Aspecte que presentava la plaça de la Vila de Parets a l'inici de la nit.
Aspecte que presentava la plaça de la Vila de Parets a l'inici de la nit. | Ona Cervera

Parets del VallèsJaume Ribell

Més de 300 persones van assistir al sopar groc que va tenir lloc el divendres a la nit a la plaça de la Vila de Parets. Entre elles, la dona del paretà Jordi Turull, Blanca Bragulat; la dona de Josep Rull, Meritxell Lluís; Laura Masvidal, dona de Quim Forn, i Betona Comin, germana de Toni Comin.

‘La Santa Espina’ tancava la ballada de sardanes que va obrir l’acte. La gent ja feia cua per la seva ració de fideuada servida pel restaurant Can Parera. Altres compraven samarretes de ‘Jo també soc CDR’. La Blanca i la Meritxell parlaven amb tothom del que els hi estava passant. “És cert que, logísticament, hem millorat. Ja no hem de fer 1.300 kilòmetres. Però aquest trasllat no és més que un tràmit. Només és passar d’una presó a una altra presó”, coincidien ambdues.

Just aquest diumenge els han pogut veure per primer cop des de que són al penal de Lledoners, al Bages. Divendres a la nit, encara no havien pogut. Només parlar per telèfon, “per que qui digui que tenen privilegis, no sap el que diu. Es manté exactament el mateix règim de visites i trucades. Les mateixes que té qualsevol altre pres”.

La carta de Turull

Un cop fet l’àpat (interromput espontàniament per crits de ‘llibertat, presos polítics’), Bragulat va agafar el micròfon per llegir una carta que el seu marit, Jordi Turull, va escriure ja des de la presó de Sant Joan de Vilatorrada. Una carta dirigida especialment a tots els veïns i veïnes de Parets que eren aquella nit allà.

“No seré a casa fins que no sigui a Parets”, llegia la dona de Turull. “La distància és només la crueltat afegida”. Apuntant a la recent decisió de la justícia alemanya que “demostra el desprestigi internacional de la justícia espanyola”. Per tancar l’acte, l’associació ‘Apadrina una rosa’ va regalar un ram de roses grogues als familiars. Després salutacions, abraçades, petons i, més que plors, somriures.

El restaurant Can Parera va necessitar dues paelles gegants per servir totes les racions de fideuada.

Edicions locals