Un científic de La Tela confirma la presència d'una abella gegant provinent d'Àsia al Vallès Oriental

L'insecte exòtic, de dimesions similars a la vespa asiàtica, s'ha detectat a Sant Celoni i la Garriga

Societat

Exemplar d'abella gegant de la resina trobat a Catalunya
Exemplar d'abella gegant de la resina trobat a Catalunya | CREAF

la Garriga, Sant Celoni

Un equip d'investigadors, que compta amb Constantí Stefanescu, del CREAF i del Museu de Ciències Naturals La Tela de Granollers, ha confirmat l'arribada a Catalunya de l'abella de la resina (Megachile sculpturalis), un insecte molt gran provinent de la Xina i el Japó. L’estudi, publicat recentment al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, recull les cinc localitzacions on durant el passat juliol es van trobar exemplars de l’abella: a dos llocs de Sant Celoni i un a la Garriga (Vallès Oriental), i dos llocs més a Olot (la Garrotxa).

Aquesta és la primera espècie d’abella exòtica que arriba a Europa, i durant l’última dècada s’ha trobat en diversos països del centre i oest del continent. L’abella gegant de la resina és un insecte solitari, no forma colònies com per exemple l’abella de la mel, i és molt gran, d’uns 2,5 cm. Fa el niu en forats que troba en troncs, talussos o totxanes i el construeix amb resina, argila i petits trossos de fusta. “Aquesta manera de fer els nius fa pensar que va arribar a Europa a partir del comerç de fusta des de l’Àsia”, comenta Stefanescu.

Malgrat la seva mida, l’abella gegant de la resina és inofensiva. “Evidentment ens pot picar si se sent amenaçada, però les abelles solitàries són molt cauteloses a l'hora d'atacar, ja que d’una sola abella en depèn la reproducció i la protecció del niu, i la mort de la mare seria catastròfica per a la descendència”, explica Carlos Hernández-Castellano, investigador del CREAF i coautor de l’estudi.

Confusió amb la vespa asiàtica

Tot i que de prop és fàcilment distingible, la mida fa que de lluny es pugui confondre amb la vespa asiàtica. “L’abella gegant de la resina, com totes les abelles, té pèls que li serveixen per transportar el pol·len. En canvi les vespes no tenen aquesta pilositat. També les podem diferenciar pels seus hàbits. Aquesta abella s’alimenta del pol·len i el nèctar de les flors i fa els nius en forats, mentre que la vespa asiàtica s’alimenta d’altres insectes, per exemple les abelles de la mel, i viu en colònies dins els ruscos que construeixen”, apunta Stefanescu.

“L'abella gegant de la resina probablement va arribar l’any passat i ja s'ha establert aquí”, sentencia Hernández-Castellano. De fet, segurament continuï expandint-se per tot Catalunya i bona part de la península Ibèrica, ja que és una espècie amb una gran capacitat de dispersió i nidifica pràcticament en qualsevol forat. A més, tot i que l’estudi mostra que l’abella gegant de la resina té una clara preferència per alimentar-se de l’acàcia del Japó, una planta ornamental exòtica, també és capaç d’alimentar-se del pol·len d’altres plantes autòctones.

En aquest estudi també hi han participat investigadors d’Andrena Iniciativas y Estudios Medioambientales, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’Ajuntament de Sant Celoni, la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona.

Edicions locals