Mundó: 'No s'acaba amb el franquisme canviant el cos de Franco de lloc'

L'ex conseller de Justícia Carles Mundó, protagonitza l'acte d'homenatge de represaliats pel franquisme a Parets

Societat, Política

Mundó, tercer per la dreta, amb els familiars dels represaliats a Parets.
Mundó, tercer per la dreta, amb els familiars dels represaliats a Parets.

Parets del Vallès

Carles Mundó, conseller de Justícia durant 2016 i 2017, va ser el convidat protagonista de l’homenatge als represaliats pel franquisme de Parets d’enguany. Va ser en un acte celebrat aquest passat dimarts on també va participar el president de l’Associació Promemòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, Pere Fortuny, fill de l’ex alcalde de Mollet Josep Fortuny, també afusellat pel franquisme.

En el cas de Parets, van ser cinc els afusellats al Camp de la Bota de Barcelona: els alcaldes Antoni Arimon, Joan Brunat i Amadeu Pagès, i els regidors Amadeu Ramon i Esteve Seguer. Mentre que els també edils Projecte Forns, Jaume Massaguer i Pere Xicota van morir a l’exili després de passar per camps de concentració.

Precisament va ser mentre Mundó era al capdavant de Justícia que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, al juliol de 2017, i que suposava l'anul·lació dels judicis sumaríssims i les causes obertes durant la dictadura. En aquest sentit, l’ex conseller va expressar que “és un dels fets que més m’honoren”, ja que no podia imaginar “l’abast d’aquesta mesura. El vaig copsar quant molts familiars em donaven les gràcies, molts d’ells per que ni tant sols sabien del cert si havien estat afusellats, i això posava llum sobre massa anys de foscor”.

Retornar la dignitat

L’acte d’enguany (el quart que organitza Ara Parets ERC, anteriorment l'havia organitzat l’ajuntament) va servir justament per entregar els documents que acrediten l’anul·lació dels judicis als familiars dels jutjats, generalment en consells de guerra “sense cap respecte per la justícia, ni pels drets de les persones”, va recordar Mundó. Ell i Fortuny van ser els encarregats d’entregar les actes que acrediten l'anul·lació de les causes obertes contra Arimon,Brunat, Pagès, Seguer i Ramon, a més de la també la paretana Maria Costa Pagès, que tot i que no va morir afusellada va tenir una condemna de 15 anys de reclusió.

El document publicat per l'Arxiu Nacional de Catalunya inclou fins a una quarantena de paretans/es amb una causa oberta pel franquisme entre 1939 i 1978. En total, són 66.593 els procediments anul·lats a tota Catalunya. En aquest sentit, Fortuny va lamentar la manca de valentia del govern de Madrid que ha estat incapaç d'anul·lar amb efectes jurídics la sentència de mort del president Companys i de la resta de represaliats, tot i que va afirmar que s’hi havia compromès en reunions privades “tant l’aleshores ministra Maria Teresa Fernández de la Vega, com l’actual ministre Fernando Grande-Marlaska”.

Per tot això, Mundó va resumir que “el franquisme segueix ben viu. Ens volen fer creure que movent el cos de Franco de lloc s’acaba amb el franquisme, i això no és així. Per això cal mantenir la memòria. No com a acte de nostàlgia, sinó per retornar una dignitat que mai s'ha perdut i per que els nostres morts siguin rehabilitats d’una vegada per totes”.

Edicions locals