Joan Esculies: 'Ernest Lluch va veure els perills que hi podia haver si el catalanisme no se sabia explicar prou bé'

Historiador, periodista i escriptor, Joan Esculies es autor de la biografia "Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador" guardonada amb el Premi Gaziel XVII

Política

Joan Esculies: 'Ernest Lluch va veure els perills que hi podia haver si el catalanisme no se sabia explicar prou bé'
Joan Esculies: 'Ernest Lluch va veure els perills que hi podia haver si el catalanisme no se sabia explicar prou bé'

–Per què una biografia d’Ernest Lluch?

–Em semblava un personatge interessant pel moment en què vivim. Era una persona disposada a parlar amb qui fos i a canviar de parer si veia que l’opinió de l’altre estava més fonamentada. Això avui no és habitual. La Fundació Lluch em va deixar la documentació que tenen i vaig entrevistar una setantena de persones d’arreu d’Espanya. En total he estat un any i tres mesos per acabar-la.

–Què diria algú com Ernest Lluch del Baix Vallès, que històricament s’ha anomenat el cinturó roig i que actualment és cada vegada més taronja?

–En Lluch va reflexionar molt sobre l’imaginari de la gent nouvinguda d’altres punts d’Espanya cap a Catalunya i la forma en què s’havia de lligar amb l’imaginari catalanista. Ell representava dins del PSC un perfil molt més proper amb els líders del cinturó roig que no pas als líders del PSC més catalanista de la zona alta de Barcelona. A vegades se l’havia considerat un espanyolista, però això és fals. En realitat intentava lligar els dos mons perquè precisament no passés el que està passant ara. D’alguna manera fa uns anys va veure els perills que hi podia haver si el catalanisme no sabia explicar-se prou bé.

–Què no s’ha sabut explicar?

–Quin és l’interès i la gràcia que Catalunya tingui una Generalitat i un model autònom. Per això hi ha gent que vota un partit que limitaria les competències. Consideren que amb el govern central i amb el govern municipal ja n’hi ha prou, que no és necessària una estructura forta entremig.

–Quin és el paper que tenia el PSC en aquesta dualitat?

–Des de la Transició fa de frontissa entre aquests dos imaginaris. A partir de l’aparició del procés es troba en un paper molt difícil. Quan es polaritzen les situacions els que estan enmig són els que primer pateixen. En Lluch reclamava unes polítiques del catalanisme basades en la gestió de l’autonomia, no basades en el simbolisme, com Convergència. Volia que tothom, tant catalanistes com nouvinguts, veiés la utilitat del poder autònom.

–En un moment com l’actual, com creus que s’hauria posicionat Ernest Lluch?

–Aquesta és la gran pregunta, però jo no et puc respondre perquè no puc parlar en nom seu. Les opinions que donaria serien basades en el sentit comú, perquè parlava des del sentit comú. Entenc que en l’actualitat estaria intentant que hi hagués ponts perquè cadascú cedís per trobar una solució de forma conjunta.

–Com a historiador i escriptor, com definiries el Baix Vallès?

–Jo he nascut a Manresa, però vaig viure uns anys a l’Hospitalet de l’Infant, Barcelona, Londres i finalment vaig venir aquí –la Florida, Santa Perpètua– el 2007. Des d’aleshores he entès millor la complexitat de Catalunya. Crec que hi ha molta gent que per conèixer el país se’n va a pujar el Tagamanent o a Vic. El país també està aquí. Al Baix Vallès, en les eleccions catalanes el vot va a Ciutadans i a les generals a Podemos. Se’n parla molt poc, i m’agrada viure aquí perquè veig aquesta complexitat.

–El 2000 ETA va assassinar Ernest Lluch. Avui dia es fan molts paral·lelismes entre aquells anys i la situació a Catalunya. Creus que es poden comparar?

–Relació no n’hi ha. El que passa és que a la primavera de l’any 2000, quan Aznar va guanyar per majoria absoluta, es va buscar l’enemic en el nacionalisme basc intentant confondre’l amb ETA. Aleshores, enfront d’això, es va crear un imaginari espanyol i espanyolista en què hi havia un enemic interior. Actualment, amb el triumvirat Vox, Ciutadans i PP hi ha el que jo anomeno una segona aznaritat, amb què s’intenta buscar un altre enemic intern, que és Catalunya, per reforçar l’imaginari espanyolista.

–De quin altre personatge faries una biografia?

–De Josep Tarradellas. Vaig fer la tesi sobre els primers 40 anys de la seva vida i ara intento continuar l'obra.

Edicions locals