'Només coneixent el passat es pot avançar amb fermesa cap al futur'

Les Franqueses commemora el 80è aniversari del bombardeig al municipi

Societat

Jordi i Arnau Barbany són els creadors del monòlit instal·lat a la plaça de l'Ajuntament  I  Fotos: Xavier Solanas
Jordi i Arnau Barbany són els creadors del monòlit instal·lat a la plaça de l'Ajuntament I Fotos: Xavier Solanas

Des de dijous, un monòlit en memòria de totes les víctimes de la Guerra Civil (1936-1939), de l'exili i de la repressió franquista s'alça a la plaça de l'Ajuntament. L'al·legoria va inaugurar-se el 24 de gener, coincidint amb el 80è aniversari del bombardeig de les Franqueses.

El monòlit és obra dels picapedrers Jordi Barbany –escultor de la Sagrada Família–, i el seu fill Arnau, qui dijous explicava el significat de la peça: "al bloc de l'esquerra hi ha trets clots que recorden les tres víctimes mortals del bombardeig; el bloc de la dreta és el clam per la pau i el rebuig al feixisme, i el bloc central, el més gran, amb la silueta d'una figura humana empenyent, és la força del poble empenyent cap a la pau".

L'acte de commemoració també va incloure la col·locació d'una pedra a la carretera de Ribes, davant de l'estació, indret on van caure les bombes, obra també de Barbany; la plantada d'un plançó del roure de Gernika a la plaça de l'Ajuntament com a compromís de les Franqueses amb la pau i la llibertat; la lectura de textos i poemes per part d'alumnes dels instituts El Til·ler i Lauro, i la interpretació de temes musicals per part d'alumnes dels instituts i l'Escola de Música.

Misèria i patiment humà

En els parlaments, l'historiador Joan Garriga assegurava que "cada vegada cal insistir més en la recuperació de la memòria perquè el feixisme no ha desaparegut i ara torna a rebrotar; cal conrear la pau i la llibertat amb actes com aquest", i recordava que tan importants eren els bombardejos com el "panorama de misèria i patiment humà" derivat de la guerra i "els rius humans de refugiats que travessaven els nostres pobles i que sovint eren ametrallats".

Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga –que aquests dies també recorda el bombardeig al municipi–, apuntava que "per fer un món millor cal conèixer tot allò que hem viscut", i afegia que "les ferides cal tancar-les bé, i ni el franquisme ni la transició van permetre tancar el dol del patiment de la guerra".

Josep Mayoral, alcalde de Granollers i vicepresident d'Alcaldes per la Pau, indicava que "les ciutats que hem vist morts als nostres carrers tenim l'obligació d'explicar-ho", perquè aquesta és l'única manera, deia, "d'evitar que ens torni a passar allò que actualment continua passant a més de 50 països del món".  

Finalment, l'alcalde de les Franqueses, Francesc Colomé, recordava com "aquells qui van viure la guerra en primera persona no en volien parlar mai", motiu pel qual "ara som nosaltres, i especialment les administracions, qui hem de recordar i transmetre aquells fets". En aquest sentit, Colomé assegurava per cloure l'acte que "només coneixent el passat es pot avançar amb fermesa cap al futur".

 

 

Edicions locals