Llambordes pels tres veïns de Montornès morts en camps de concentració nazis

Tots els partits del ple de Montornès van votar a favor de la moció per homenatjar Mariano i Joan Clivillers, i Josep Viñallonga amb les Stolpersteine, excepte el PP

Societat

Llambordes pels tres veïns de Montornès morts en camps de concentració nazis
Llambordes pels tres veïns de Montornès morts en camps de concentració nazis

El municipi homenatjarà els tres montornesencs assassinats en camps de concentració nazis amb la instal·lació de llambordins –o plaques Stolpersteine– en la seva memòria. Així ho va aprovar el ple de Montornès dijous de la setmana passada per una àmplia majoria després que ERC presentés una moció sobre la qüestió.

Amb la proximitat del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust –el 27 de gener–, el regidor Joffre Giner va presentar la proposta que pretén "commemorar els tres montornesencs –Mariano i Joan Clivillers i Josep Viñallonga– que es van haver d'exiliar en entrar les tropes franquistes a Montornès i que van acabar sent víctimes de l'holocaust nazi, com tants i tants altres republicans, apàtrides, gitanos, homosexuals o jueus víctimes de l'odi nazi".

A més de la col·locació de les llambordes, la moció també inclou "fer difusió a l'entorn educatiu perquè puguin conèixer el projecte i contextualitzar-lo adientment", va explicar Giner.

Pel que fa a la votació, tots els partits hi van donar suport –ICV-EUiA-E, PSC, C's, PDeCat i, evidentment, ERC, qui presentava la moció–, excepte el Partit Popular. El seu regidor, Miguel Ángel Alvarado, va assegurar que "estem d'acord que no hem d'oblidar el que va passar, però no entenc per què des de l'Ajuntament hem de pagar això, que més aviat és particular". I va afegir: "Però em sembla correcte que no se li posi cap impediment a les famílies per col·locar una placa o el que sigui, si així ho volen".

Stolpersteine, de Denmig

Gunter Denmig és l'artista que ha creat el projecte de les Stolpersteine. Es tracta d'un monument memorialístic d'abast europeu en record a les víctimes del nazisme que consisteix en la col·locació d'uns llambordins de formigó, de 10 centímetres per 10 centímetres, amb una fulla de llautó que recull les dades bàsiques de la persona assassinada, desapareguda o internada en un camp de concentració nazi. Aquestes llambordes es posen a prop del darrer lloc on va viure la víctima. Cada llambordí està fet a mà per Denmig, "per contrastar amb l'exterminació industrialitzada que van fer els nazis", va explicar Giner.

Tot plegat, està considerat un dels memorials més grans del món. De fet, en l'actualitat hi ha més de 70.000 Stolpersteine distribuïdes en 2.000 ciutats del món, entre elles Granollers.

El perfil dels tres montornesencs assassinats

Els germans Mariano i Joan Clivillers,  i Josep Viñallonga són els tres veïns del municipi que van ser deportats a camps de concentració nazis. Segons dades facilitades per l'arxiu municipal de Montornès, Mariano Clivillers i Juan va néixer el 1902 a Montornès, era fill de Francisco Clivillers i Teresa Juan, estava casat amb Josefa Nueto i no tenia fills. D’ideologia anarquista, va formar part del consistori en diverses ocasions entre 1936 i 1939. Quan va acabar la Guerra Civil, es va exiliar i el 13 de desembre de 1940 va ser deportat a Mauthausen. Tenia el número 4.710 i va morir al camp d’extermini annex, el de Gusen, el dia 2 d’abril de 1941 als 38 anys.

Joan Clivillers i Juan va néixer el 1915 a Montornès, era el germà petit de Marià, estava casat amb Maria Colominas, amb qui va tenir una filla, Josefina. Era membre de la CNT, com el seu germà, i al final de la Guerra Civil, el matrimoni i la filla de pocs mesos van marxar a l’exili. Els va enxampar la Segona Guerra Mundial i la família es va separar: mare i filla van tornar i van anar a viure primer a Vic i després a Mallorca; i en Joan es va quedar a França. Va ser deportat a Mauthausen el 13 de desembre de 1940. Tenia el número 4.709 i va morir al camp d’extermini annex, el de Gusen, el dia 1 de desembre de 1941 als 26 anys.

Josep Viñallonga Plana va néixer el 1915 a Montornès, i era el segon fill –de tres germans– de Joan Viñallonga i de Maria Plana. Va ser membre de les Joventuts Socialistes Unificades de Montornès i li deien L’advocat dels pobres. Al final de la Guerra es va exiliar i va viure al poble de Mortagne-au-Perche, a França. Es va casar amb Anita Ferrer, però no van tenir fills. Josep va ser deportat al camp d’extermini nazi de Bochum on va morir el dia 8 de desembre de 1944 als 29 anys.

Edicions locals