Xavier Pérez publica un llibre històric sobre la Cartoixa de Montalegre

L'obra del santfostenc inclou fets històrics, anècdotes, tradicions i llegendes de l'orde de Tiana

Societat

El 1950, repartint el menjar de migdia a les cel·les amb el carro de l'Alegria
El 1950, repartint el menjar de migdia a les cel·les amb el carro de l'Alegria | Àlbum Caballeria, ACM

L'historiador i arxiver santfostenc Xavier Pérez Gómez –i col·laborador del Centre d'Estudis Molletans– va presentar el passat 22 de febrer a La Marineta el seu nou llibre Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda.

Es tracta d'una obra que gira entorn de l'única cartoixa de Catalunya que encara conserva una comunitat de monjos. Tot i estar a Tiana, "la cartoixa té molta vinculació amb el Baix Vallès, ja que els pagesos de Sant Fost, Santa Perpètua, Martorelles, i també alguns de Mollet, van pagar delmes i censos a la cartoixa durant 400 anys", va assegurar Pérez.

El mossèn de Mollet i Sant Fost i prologuista del llibre, David Abadias, també va participar en l'acte, i va afirmar que es tracta d'una història "molt propera: només cal aixecar una mica els ulls per veure la muntanya de la Conreria i contemplar el nostre bagatge cultural i religiós".

A més, va recordar que "la Cartoixa ha estat sempre un punt d'encontre de molts dels nostres pobles, perquè estaven molt relacionats econòmicament". De fet, moltes parròquies de l'entorn van ser terrenys que la Cartoixa va cedir per poder-hi construir.
Quant al llibre, Abadias va dir que "és una obra ben trobada i ben documentada que ens ajuda a posar dates, noms i fets concrets a la nostra història. Conèixer també vol dir estimar millor".

Des d'abans de 1415

El 1247 es va fundar el primer monestir de monges de Montalegre a l'edifici de La Conreria –l'antic seminari–. Tanmateix, no va ser fins al 1415 quan els cartoixans de Vallparadís de Terrassa van comprar l'edifici i van establir-s'hi. Els primers 50 anys, però, van ser-hi a l'edifici de La Conreria –propietat de la Cartoixa i actualment una casa de colònies–, mentre construïen l'actual Cartoixa.
Entre els fets històrics que va remarcar Pérez, també trobem que "quan es va construir la carretera de Badalona a Mollet els cartoixans van intentar desviar-la, perquè no els molestés el soroll". Com que no ho van aconseguir, van plantar pins al voltant, per aïllar-se.

Un monacat molt auster

Actualment encara queden vuit monjos i dos religiosos a la Cartoixa de Montalegre. Aquest orde religiós aposta "per un tipus de vida molt tranquil·la i austera, només mengen un cop al dia i són gairebé vegetarians, perquè no poden menjar carn. A més, els divendres només mengen un tros de pa i aigua", va explicar l'autor.

Sobre la gastronomia, Pérez va afegir que "al que ara li diem truita francesa abans es deia truita cartoixana". Aquella recepta incorporava julivert picat, i se'n va utilitzar la nomenclatura fins al segle XIX.

Grans visites: de la reina Maria d'Aragó fins al Dalai Lama

Xavier Pérez també parla en el seu llibre de diverses visites de personatges il·lustres a la Cartoixa. La primera destacada va ser la reina Maria d’Aragó, el 1450. Tot i que les dones no hi poden entrar, la reina Maria hi va accedir durant les obres. També s'han rebut altres grans visitants com el bisbe Irurita, o els presidents de la Segona República Manuel Azaña i Juan Negrín, i de la Generalitat Lluís Companys i Jordi Pujol. I també destaca la visita que el Dalai Lama va fer el 1982, interessat a conèixer el tipus de vida dels cartoixans. Pérez va dir que "és molt difícil entrar-hi, perquè ells primen la vida de solitud i pregària; jo hi entro perquè fa molts anys que els conec i sóc membre d'Amics de la Cartoixa –entitat de Tiana–".

Edicions locals