El retaule gòtic de Sant Esteve retorna a Granollers

Una desena de les 13 taules que es conserven d'aquesta joia del segle XV es podrà veure en una exposicial al Museu que durarà un any

Cultura

El retaule gòtic de Sant Esteve retorna a Granollers
El retaule gòtic de Sant Esteve retorna a Granollers

Una desena de les 13 peces que conformaven el retaule gòtic de Sant Esteve –conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) han tornat a la ciutat, concretament al Museu de Granollers, on es podran gaudir durant un any en el marc d'una exposició, que s'inaugurarà divendres (20 h) a la sala 2 de l'equipament cultural.

Es tracta d'una joia del gòtic català atribuïda al taller de la família Vergós, que va ocupar l'altar major de l'església de Sant Esteve fins al segle XVIII –quan es va substituir per un retaule barroc–, i que es presenta per primer cop a la ciutat des que va ser venuda el 1917. Ara, el MNAC ha cedit 10 peces per a l'exposició de Granollers i, de les tres peces restants, dues es poden veure al MNAC.

El retaule, que feia un mínim de sis metres d'alçada, il·lustra la vida de Sant Esteve, patró de Granollers i primer màrtir de la cristiandat, seguint la narració que es fa a la Llegenda àuria del segle XIII, un relat de les vides de sants que es va popularitzar un segle després. L'obra gòtica va presidir l'absis de l'església granollerina fins al 1775. El cos central de l'obra, atribuït a Pau Vergós, està dedicat a la vida del sant –naixement, ordenació, exaltació, invenció, l'exorcisme de la princesa Eudòxia i l'alliberament del noble Galceran de Pinós–, mentre que la predel·la –part inferior– tenia les escenes de la passió de Crist –se'n conserven el sant sopar, el camí del calvari i l'oració a l'hort de Getsemaní. El calvari coronava el retaule a la part superior –com era habitual a l'època– i els quatre profetes (Abraham, Moisès, David i Isaïes) estaven al lateral, en el guardapols –les peces que protegeixen les taules principals–. Actualment, a l'obra li manquen algunes taules que ja estaven perdudes en el moment de la venda. De fet, les peces d'aquesta preuada mostra del gòtic català van passar gairebé un segle i mig tancades a la rectoria i a l'antic hospital –l'actual sala Tarafa– sense mesures de conservació.

El retaule de Sant Esteve va ser encarregat pel Consell de la Vila de Granollers a Pau Vergós entre 1492 i 1493, i dos anys més tard l'artista moria, de manera que el seu germà Rafael va assumir-ne l'encàrrec. Però cinc anys després va morir Rafael, i el pare, Jaume Vergós, va fer-se càrrec del treball.

Els Vergós havien treballat al taller de Jaume Huguet, un dels màxims representants de la pintura gòtica catalana. Els historiadors també apunten que hi podien haver intervingut Pere Alemany i Francesc Mestre, així com els fillastres de Jaume Vergós, Joan i Climent Domènech. A més, les taules dels profetes s'atribueixen a Joan Gascó.

La venda per a l'Hospital

L'exposició també explica com era la ciutat en el moment de la venda del retaule a principis del segle XX. La Junta de Museu de Barcelona el va adquirir el 1917 per 150.000 pessetes i va entrar a formar part del Museu de Belles Arts de Barcelona –l'actual MNAC–. Aquesta venda va contribuir a finançar la construcció del pavelló central de l'hospital asil de la ciutat, que es va iniciar el 1914, així com algunes millores a l'església de Sant Esteve. Era una època d'un creixement ràpid de la ciutat, que entre 1900 i 1930 va duplicar la població –a més, va annexionar el Lledoner el 1922 i Palou el 1928– i va iniciar el procés d'industrialització –sobretot en el sector tèxtil–. La ciutat necessitava serveis bàsics, així com noves infraestructures, com el nou hospital asil, que es va inaugurar el 25 de juliol de 1923.
D'aquesta manera, el Museu dóna un contingut didàctic a l'exposició, que permet conèixer no només l'estudi de l'art gòtic català, sinó també la transformació de Granollers als inicis del segle XX, amb la posada en funcionament d'altres equipaments, com l'escola Pereanton, l'EMT, la biblioteca de la Tarafa i l'Escola Municipal de Música, així com un important dinamisme associatiu.

Edicions locals