Vallès Oriental Vol Acollir reclama als ajuntaments que no posin traves a l'empadronament d'immigrants

L'Ajuntament de Granollers ha inscrit cinc persones sense domicili fix en un centre municipal de serveis socials

Societat

Seydi, Relats, Pocurull i Costa, dimarts a l'Ateneu de Granollers
Seydi, Relats, Pocurull i Costa, dimarts a l'Ateneu de Granollers

La plataforma Vallès Oriental Vol Acollir va reclamar dimarts en un acte a l'Ateneu de Granollers més implicació dels ajuntaments per solucionar la dificultat que tenen molts immigrants a l’hora d’empadronar-se, especialment les persones que arriben de països extracomunitaris.

De fet, la plataforma denunciava les traves que sovint posen els ajuntaments a l’hora d’empadronar aquestes persones, “perquè demanen massa papers o uns requisits d’habitatge que de vegades no tenen”, deia l’advocada Laia Costa, qui recordava que els ajuntaments han d’acceptar com a domicili qualsevol adreça on efectivament visquin els veïns, i que la mateixa administració és la que ha de facilitar el tràmit, sobretot en aquells casos en què cap document acrediti la residència.

“Si no hi ha una escriptura de propietat, un contracte de lloguer o una factura de serveis que pugui justificar el lloc de residència de qui es vol empadronar, l’Ajuntament ha de posar els mitjans per acreditar-ho, si cal amb una inspecció de tècnics municipals sobre el terreny”, deia Costa. “I en casos en què no hi hagi un domicili fix, registrar-los, si cal, en un edifici públic”.

De fet, l’Ajuntament de Granollers ha començat a empadronar en edificis públics municipals alguns immigrants que no tenen domicili fix però que viuen a la ciutat. L’últim mes s’han produït cinc casos d’aquestes característiques, una pràctica que en altres municipis de la comarca, com la Garriga, ja fa temps que s’aplica.

D’altra banda, Mercè Relats, treballadora social, recordava que el padró és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi i que tothom està obligat a inscriure’s al padró del municipi on resideix habitualment. “El padró no ho soluciona tot, però ens declara ciutadans d’un poble o ciutat i ens iguala a tots com a ciutadans”, explicava Relats. “És imprescindible estar empadronat per tenir accés als serveis bàsics, com salut, educació o serveis socials”. A més, el fet de no estar empadronat dificulta la tramitació de la residència dels immigrants en situació irregular.

Gamal Seydi, un veí de Granollers d’origen senegalès que va trigar nou anys a regularitzar la seva situació a Catalunya, explicava el seu cas. “Venim d’un altre país buscant millorar les condicions de vida i sovint ens trobem amb problemes”, deia. “Per això hem de lluitar i defensar els nostres drets, perquè si no tens una família que t’ajudi poden passar anys per aconseguir el padró”.

“La llei d’empadronament és molt clara i gens controvertida legalment”, afegia l’advocada Laia Costa, qui assegurava que moltes administracions sovint dilaten i obstaculitzen els tràmits. “El problema és que cada ajuntament interpreta la llei a la seva manera, i el que demanem és que es compleixi la llei tal com està redactada”, indicava.

Per tot plegat Vallès Oriental Vol Acollir s’ha compromès a treballar per revertir les dificultats d’empadronament dels immigrants. “Volem millorar els protocols d’empadronament, acompanyarem i farem seguiment de les persones que necessitin suport i oferirem l’ajut d’advocats especialitzats”, afirmava Rosa Pocurull, de Vallès Oriental Vol Acollir.

La plataforma també ha redactat un manifest de denúncia d'aquestes dificultats al qual pot adherir-se tothom qui vulgui i que farà arribar als ajuntaments de la comarca, en què sol·licita, entre d’altres, que s’empadroni tothom qui ho sol·liciti amb independència dels documents que pugui aportar per demostrar-ho; que l’administració faciliti el tràmit davant la falta d’acreditació mitjançant inspeccions de tècnics municipals, que respongui sempre per escrit les sol·licituds formulades i que, davant la falta d’un domicili fix, sigui possible empadronar-se a l’adreça d’un centre municipal de serveis socials.

En definitiva, apunta la plataforma, “que s’utilitzi el padró com un mecanisme d’inclusió i convivència que garanteixi els drets i deures dels ciutadans”, i que “no s’interpreti de manera restrictiva, perquè després és quan apareixen problemes de convivència o gent que s’aprofita de la necessitat dels altres”, deia Relats.

Edicions locals