Un MAC amb perspectiva de gènere que vol adaptar-se als canvis tecnològics

La vintena edició del Mercat de l'Audiovisual de Catalunya es va celebrar dimecres a Roca Umbert

Societat, Economia

Ricard Ustrell i Josep Cuní en el debat moderat per Gemma Nierga
Ricard Ustrell i Josep Cuní en el debat moderat per Gemma Nierga

Dimecres Roca Umbert acollia la 20a edició del Mercat de l'Audiovisual de Catalunya (MAC) que, entre altres aspectes, posava sobre la taula el debat sobre la presència de les dones als mitjans i els canvis que han suposat en els llenguatges periodístics les novetats digitals i tecnològiques –al mercat del MAC es podien conèixer algunes de les propostes que marcaran el futur–.

Entre les moltes xerrades i debats adreçats als professionals de l'audiovisual, el plató del Centre Audiovisual acollia les ponències sobre la comunicació amb perspectiva de gènere a càrrec de la membre fundadora de l'Associació de dones periodistes i professora de la UAB Elvira Altés, i l'autora del manual Gènere i Mitjans de Comunicació i professora de la UPF, Arantxa Díez, que compartien taula amb la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Núria Balada, com a moderadora.

Elvira Altés va fer un repàs als 25 anys de recerca que ha dut a terme en comunicació i gènere, des que el 1995 un estudi concloïa que només l'11,88% tenia presència femenina i un 9,26% eren articles firmats per dones. Altés també ha participat en estudis sobre la representació de la violència contra les dones als mitjans, així com va fer un manual d'estil en clau de gènere el 1999. "La manca de presència femenina no és una conxorxa, sinó una combinació de cultura periodística, convenció social i organització empresarial", deia Altés.

La professional, que ha estat coordinadora a l'Estat d'un projecte internacional de monitoratge de mitjans, explicava com en la primera anàlisi de 1995 hi havia el 17% de dones a mitjans, i en la darrera de 2015, un 28%. "En 20 anys l'increment ha estat d'11 punts. No hi podia haver canvis significatius perquè el problema està en la mirada periodística, que és androcèntrica i és tan sexista com la societat li permet ser", lamentava Altés.

Tot i reconèixer que s'ha avançat, reclamava "obrir la mirada, cercar nous escenaris i personatges, i pensar en les lectores i espectadores". Altés concloïa: "una representació justa de les dones, sense estereotips, és indicadora d'ètica periodística".

Precisament, Díez defensava el paper dels mitjans com a promotors del canvi. "Els mitjans han de reflectir la realitat, però també transformar-la", assegura. A més, recorda que el 2015 es va aprovar la Llei d'Igualtat Efectiva, que regula també els mitjans, amb aspectes com la paritat a les tertúlies, entre d'altres. Per tant, "infrarepresentar les dones, a banda de ser violència simbòlica, incompleix la llei", alerta.

El futur de la ràdio

El MAC confrontava també dues generacions de periodistes per explorar com han afectat els nous escenaris audiovisuals a la professió. Així, Gemma Nierga moderava un debat entre el veterà Josep Cuní i el jove Ricard Ustrell, en què ambdós lloaven la capacitat que ha tingut la ràdio en adaptar-se als canvis tecnològics. "El vídeo havia de matar la ràdio, com deia la cançó, però sobreviu i d'aquí a tres anys celebrarà el centenari a Catalunya", apuntava Cuní.

Amb tot, el periodista alertava que, malgrat que els llenguatges es barregen i la ràdio ha incorporat imatge, "s'ha d'acabar de polir perquè per molt que posem una càmera a la ràdio, no és fer tele. De moment, cada mitjà té el seu llenguatge".

En aquest sentit, Ustrell reivindicava "la màgia de la ràdio, com permet a l'oient imaginar". Ustrell sí que destacava el fet que "el llenguatge radiofònic s'ha adaptat a una societat acostumada a les frases curtes de Twitter". Cuní n'alertava del perill: "Com a Twitter, fem titulars de tot i activem una societat de titulars, que vol dir que vol passar per sobre i perd la capacitat de contextualitzar", lamentava.

Per als dos professionals, aquest context, en un món digital on tothom pot comunicar, és "el plus del periodisme, que dónes les claus per a la interpretació". Per això, Ustrell assegurava: "jugo amb la forma dels nous llenguatges, però hi aporto més".

Finalment, Cuní alertava: "la interacció que permeten les xarxes és molt positiva, però cal anar amb compte perquè el què s'hi diu no condicioni els periodistes i opinadors".

Edicions locals