'Ara que fa 50 anys de l'inici, ens agradaria tornar a posar en marxa l'Esplai de Llerona'

L'associació de lleure organitza una trobada diumenge per commemorar la fundació

Societat

Diumenge, durant tot el dia, l'Esplai de Llerona celebrarà el 50è aniversari de la seva fundació i valora la continuïtat de l'activitat
Diumenge, durant tot el dia, l'Esplai de Llerona celebrarà el 50è aniversari de la seva fundació i valora la continuïtat de l'activitat | Pere Rosàs

Pere Rosàs (71 anys) s'ha dedicat, durant molts anys, a la intendència, l'administració i la responsabilitat general de l'Esplai Llerona, una entitat de lleure que aquest diumenge celebrarà els 50 anys de la seva fundació. A les 13.30 h, la pista poliesportiva del Casal de Llerona acollirà una eucaristia organitzada per la Parròquia de Santa Maria. "Ara que celebrem els 50 anys de la fundació, ens agradaria tornar a posar en marxa l'Esplai", expressa Rosàs, que explicava que l'entitat d'educació no formal va aturar la seva activitat per falta d'alguns dels requisits econòmics ara fa uns 9 anys, que van agafar algunes entitats desprevingudes i sense preparar per als canvis de normativa.
 

Diumenge, al llarg de tot el dia, l'Esplai de Llerona celebrarà el seu aniversari, tot començant a les 11 h, amb exposicions de material que mostra la trajectòria de l'entitat des del 1968 –moment en què es va fundar– fins a la seva desaparició, ara fa uns 10 anys. A les 11.30 h hi haurà el lliurament de tiquets del dinar, que està destinat per als antics monitors, la intendència que ha col·laborat durant tots aquests anys amb l'entitat i la comissió de pares, "qui sempre ha controlat tot el que es feia a l'Esplai", en paraules de Pere Rosàs.

A les 12 h es farà una benvinguda general, oberta a tothom, i es projectarà un vídeo d'aniversari dels 50 anys. A les 13.30 h, serà el moment de l'eucaristia, que precedirà el dinar de germanor. A la tarda, el grup d'animació El petit tramvia dinamitzarà la celebració.
 

Més infants que ciutadans

L'Esplai de Llerona –malgrat els pocs habitants del poble– va arribar a comptar amb 180 infants i uns 30 monitors, un volum de jovent que es va començar a organitzar en tandes, perquè la Comtessa de les Guilleries, la casa de colònies on acostumaven a anar, no podia absorbir tants infants i joves. Quan els ajuntaments de l'arribada democràcia van començar a crear esplais, els del Llerona van patir una crisi, perquè l'oferta va augmentar i "el pastís s'havia de repartir", tal com diu el màxim responsable de l'entitat, moment en què l'Esplai va començar a oferir el catesplai, un concepte que combina la catequesi parroquial amb l'educació en el lleure. "Aquesta és la línia que ens agradaria seguir d'ara endavant, perquè volem tornar a posar en marxa l'Esplai de Llerona", declara Rosàs, que relata que la figura d'entitat sense ànim de lucre contemplada pel departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya pot servir per a seguir l'activitat de l'Esplai.

L'Esplai de Llerona, ara fa 9 anys, va aturar la seva activitat per problemes estructurals. "Cal tenir en compte que tota activitat que promovem és voluntària, i que per tant, ara fa 10 anys, calia donar pas a noves generacions que a poc a poc van arribant", explica l'impulsor, que veu en la malaltia del mossèn Joan Vallicrosa un altre motiu de pes per explicar l'aturada de l'entitat.

"De fet, l'activitat a Llerona mai s'ha aturat per complet; actualment comptem amb més de 30 nens a la catequesi, i hi ha el Grup de Muntanya de Santa Maria de Llerona amb qui anem fent sortides i excursions", conclou Rosàs, que espera que l'Esplai de Llerona torni a engegar motors aviat aprofitant el mig segle d'aniversari.

Història

"L’any 1968 existien associacions d'educació en el lleure, casals i organitzacions que preparaven excursions, i nosaltres vam començar fent unes primeres colònies amb els joves de Palou", narra Pere Rosàs, que va començar a l'Esplai de Llerona com a intendent, i al llarg dels anys ha passat per tasques administratives, fins a arribar a ser-ne el màxim responsable. "Ens vam constituir com una entitat pròpia quan Llerona encara era un municipi. Anàvem a ajudar als mestres que dedicaven el seu temps lliure a l'educació en el lleure", afegeix Rosàs.

Les primeres colònies de l'Esplai de Llerona van ser a Sant Jaume de Frontanyà, un dels pobles més petits de Catalunya. "Amb les colònies de Granollers també vam fer col·laboracions, recordo quan vam anar a Arbúcies", a la Selva. "A partir d'aquest moment, el mossèn Joan Vallicrosa va començar a aconseguir espais on poder fer les nostres sortides", rememora Rosàs, que explica que la Comtessa va ser una casa de pagès que l'Esplai de Llerona va deixar a punt per, durant molts anys, ser seu de les excursions dels actuals franquesins.

 







 

 

Edicions locals