Entitats socials denuncien les traves per a l'empadronament a Mollet

És un dels ajuntaments que, segons les queixes de diferents col·lectius, és més restrictiu a l'hora de fer efectiu el tràmit

Societat

Entitats socials denuncien les traves per a l'empadronament a Mollet
Entitats socials denuncien les traves per a l'empadronament a Mollet

Mollet del Vallès

La plataforma Vallès Oriental Vol Acollir i altres entitats socials com la PAH porten temps denunciant que molts ajuntaments de Catalunya no tramiten com caldria el padró a persones vulnerables, que es veuen abocades a anar al mercat negre de l'empadronament, on terceres persones en fan negoci.

Un d'aquests, seria l'Ajuntament de Mollet, que, segons la plataforma, demana “massa papers o uns requisits d’habitatge que de vegades no tenen”, diuen.

Per empadronar-se a Mollet, es demana el contracte de lloguer de l'habitatge on resideixen com a requisit mínim. "Et demanen el contracte de lloguer i que el titular del pis signi. Sense el contracte no hi ha padró", explica la Natalie, una jove hondurenya sense papers veïna de Mollet. "Si no el porten, ni tan sols els volen agafar la sol·licitud perquè no consti enlloc que ho han demanat i no es vegin obligats a respondre", assegura el membre de Volem Acollir, Carles Peña, qui ha fet l'acompanyament a una desena de persones perquè fessin el tràmit a Mollet.
En les diverses ocasions en què la qüestió s'ha debatut al ple municipal, el govern sempre ha estat taxatiu en assegurar que "es compleix la normativa".

Amb tot, Volem Acollir assegura que els ajuntaments han d’acceptar com a domicili qualsevol adreça on efectivament visquin els veïns, i que la mateixa administració és la que ha de facilitar el tràmit, sobretot en aquells casos en què cap document acrediti la residència. “Si no hi ha una escriptura de propietat, un contracte de lloguer o una factura de serveis que pugui justificar el lloc de residència de qui es vol empadronar, l’Ajuntament ha de posar els mitjans per acreditar-ho, si cal amb una inspecció de tècnics municipals sobre el terreny”, apunten. “I en casos en què no hi hagi un domicili fix, registrar-los, si cal, en un edifici públic”, asseguren. En aquest sentit, ajuntaments com el de Granollers o Barcelona han empadronat en edificis públics municipals alguns immigrants que no tenen domicili fix però que viuen a la ciutat. "El fet de no estar empadronat dificulta la tramitació de la residència dels immigrants en situació irregular, entre altres", asseguren des de la plataforma.

I és que les dificultats en l'empadronament provoquen tot un negoci fraudulent del padró en què particulars ofereixen empadronar qui ho necessiti al seu domicili a canvi de 100, 500 o, fins i tot, 1.000 euros. "Això ho provoca la mateixa administració perquè poden empadronar però han de voler", lamenta Peña.

Decisions discrecionals

En aquest sentit, el Síndic Personer de Mollet, Lluís Martínez, exposa una de les claus de per què alguns ajuntaments són més restrictius a l'hora d'inscriure els ciutadans. L'empadronament és un registre que permet accedir a serveis, principalment socials, que ofereixen les ciutats. Per això, alguns ajuntaments són molt reticents a empadronar gent que es pugui beneficiar d'aquestes ajudes: "Tenen por a ser massa generosos perquè no es produeixi un efecte crida". "El principal problema és que no existeix una normativa clara i cada municipi la interpreta a la seva manera. Això fa que els ajuntaments actuïn de manera molt discrecional", diu el Síndic. Qui fins al mes de febrer era també era president del Fòrum de Síndics de Catalunya, apunta que hi ha moltes casuístiques diferents però que, com a filosofia, el Fòrum defensa "que se sigui molt generós a l'hora d'empadronar per defensar per sobre de tot el dret de les persones", diu Martínez. 

 

Edicions locals