La falta de liquiditat obliga l'Ajuntament de Mollet a demanar un préstec de 2,8 milions d'euros

El Consistori tanca el 2019 amb un romanent negatiu de més de 3,5 milions, que el govern atribueix al deute d'altres administracions

Economia

La falta de liquiditat obliga l'Ajuntament de Mollet a demanar un préstec de 2,8 milions d'euros
La falta de liquiditat obliga l'Ajuntament de Mollet a demanar un préstec de 2,8 milions d'euros

Mollet del VallèsLaura Ortiz

Els problemes de liquiditat que pateix l'Ajuntament de Mollet han obligat el Consistori a demanar un préstec de més de 2,8 milions d'euros per poder fer front als pagaments a proveïdors.

Aquesta és la principal conseqüència de la liquidació del pressupost municipal de 2019, que s'ha tancat amb un resultat pressupostari consolidat positiu de 2.617.911,41 euros però que arrossega un romanent de tresoreria per a despeses generals de 3.578.294,37 euros negatius, una xifra molt superior a la presentada en el tancament dels darrers exercicis.

De fet, en els últims anys, l'Ajuntament molletà tancava amb romanents positius que voltaven els 60.000 euros. Enguany, però, els criteris aplicats pel nou equip d'intervenció municipal –i després que el 2018 la Sindicatura de Comptes piqués el crostó a l'Ajuntament pels criteris emprats en la comptabilitat municipal– han fet aflorar drets pendents de cobrar que l'Ajuntament comptabilitzava però que són de dubtós cobrament i que, per tant, no s'han d'incloure en el càlcul.  Això ha fet que el 2019 hagi registrat aquest romanent negatiu –líquid resultant de la diferència entre les obligacions de pagament i els drets de cobrament– de més de 3,5 milions d'euros, una xifra que el govern local atribueix al deute que mantenen particulars i altres administracions amb l'Ajuntament.

En concret, el tancament comptabilitza 4,6 milions d'euros de deute acumulat per l'Estat –que deuria 3 milions d'euros al Consistori– i la Generalitat que en deuria 1,6 milions. Un deute de la Generalitat que la regidora d'Hisenda, Mireia Dionisio, eleva a 8 milions tot i que reconeixia que "només hi ha reconeguts per l'altra administració 1,6", deia la regidora durant el ple d'aquest dijous en què es donava compte del tancament.

Crèdit obligat per llei

El romanent negatiu impacta directament en la liquiditat de la institució i una mostra són els problemes per poder pagar els proveïdors. De fet, segons explicava després d'analitzar les dades la regidora de Cs, Eva Guillén, el període mig de pagament a aquests proveïdors l'any passat va passar de 63,99 dies a 100 dies, una ràtio molt superior a la que marca la llei, que indica que haurien de ser 30 dies de mitjana.

Amb aquest situació, la llei obliga l'Ajuntament a compensar aquest romanent negatiu amb tres possibilitats: la reducció de despesa, la petició d'un préstec o l'aprovació del pressupost de l'any vinent quadrant amb superàvit. Davant la impossibilitat de quadrar un nou pressupost, el govern s'ha vist obligat a contraure un crèdit de mandat de 2,8 milions d'euros amb Caixabank, que s'haurà de tornar dins dels tres anys de mandat. Aquest préstec farà que l'endeutament consolidat municipal passi de l'actual 60% a un 67%. Tot i l'increment, l'endeutament municipal encara estaria per sota del límit que marca la legalitat, tal i com destacaven des del govern molletà. "Ens endeutarem si és necessari fins al que permeti la llei per donar resposta a les necessitats dels molletans", deia l'alcalde, Josep Monràs.

Una altra de les mesures per compensar el romanent negatiu ha estat la modificació del pressupost amb una reducció de despesa de 755.344 euros que s'havien de destinar a amortització anticipada de deute.

El ple va aprovar les mesures per compensar els números vermells del romanent amb el vot afirmatiu de tots els grups i l'abstenció d'Ara Mollet i Mollet en Comú.

Edicions locals