L'exposició del retaule gòtic de Sant Esteve incorpora la taula del Calvari

El Museu de Granollers ha arribat a un acord amb el MNAC per ampliar la mostra fins a l'abril de 2021

Cultura

Des d'avui també es pot veure la taula del Calvari del retaule gòtic de Sant Esteve
Des d'avui també es pot veure la taula del Calvari del retaule gòtic de Sant Esteve | Museu de Granollers

El Museu de Granollers ha arribat a un acord amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per prorrogar un any l’exposició Retorn a Granollers del retaule gòtic de Sant Esteve –que es podrà visitar fins al 4 d’abril de 2021– i per incorporar-hi la taula del Calvari.

El MNAC conserva 13 taules del conjunt del retaule de l’altar major de l’església de Sant Esteve de Granollers. Nou van ser pintades pel taller dels Vergós i les altres quatre, part del guardapols, s’atribueixen a Joan Gascó. Amb aquest nou préstec, el Museu de Granollers mostra 11 de les 13 taules del conjunt del retaule. Les altres dues es poden veure exposades al MNAC.

La taula que s’incorpora és el Calvari, atribuïda a Pau Vergós, cap a 1465/1470-1495 i feta amb la tècnica de tremp, relleus d’estuc i daurat amb pa d’or sobre fusta. Les mides són de 223 x 147 x 9 cm.

A partir d’avui, dijous, ja es pot visitar l’exposició amb la nova taula, en horari de 18 a 21 h. La setmana vinent, el dissabte 11 de juliol (a les 19 h) i el diumenge 12 (a les 12 h) la visita s’acompanyarà de música per celebrar l’arribada de la taula del Calvari.

La iconografia de la nova imatge

El Calvari és la taula que coronava el carrer central del retaule de Sant Esteve de Granollers i representa la crucifixió de Jesús. Jesús va ser arrestat, jutjat i condemnat per Pilat a ser fuetejat i crucificat. La crucifixió no evoca només el sacrifici de Jesús, sinó que és l’emblema de la redempció i la salvació de la humanitat.

Al centre de la composició, Jesús és penjat a la creu entre els dos lladres: segons l’Evangeli de Nicodem, entre el Mal Lladre, anomenat Gestes, crucificat a l’esquerra, i el Bon Lladre, sant Dimas, a la dreta. Jesús es mostra mort, amb els ulls clucs, el cap amb nimbe i inclinat cap a la dreta, mirant al bon lladre, amb corona d’espines i el cos adaptat a la forma de la creu, clavat amb tres claus i cobert únicament amb un drap de puresa al voltant de la cintura. Les cames dels lladres presenten talls, però no les de Jesús, en un acte de misericòrdia per fer més curta l’agonia. Dalt de la creu, hi ha el titulus amb la inscripció INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudeorum). Als seus peus, la Verge Maria, mig desmaiada, i sant Joan, que la sosté entre els seus braços. L’acompanyen les tres Maries: santa Maria Cleofàs, santa Maria Salomé i santa Maria Magdalena, sense vel, que prega amb desesperació i angoixa, i mira directament cap a Jesús.

A la banda dreta de la creu, els soldats es juguen a palletes curtes o llargues la túnica de Jesús. Normalment es representava aquest fet jugant-se la túnica a daus, però és molt corrent en els retaules d’època gòtica el joc de les palletes. Darrere seu, el cap dels saions, damunt un cavall blanc ricament ornat i de molt bona factura, assenyala la llegenda Vero filius Dei erat iste (Veritablement, aquest home era fill de Déu).

En segon terme, entre Jesús i el bon lladre, hi ha el soldat Longi damunt un cavall marró en actitud pietosa amb la seva llança. Longi era un soldat romà que segons la tradició va clavar la seva llança a Jesucrist. Quan li va clavar, es va esquitxar amb la sang i es va guarir de la malaltia que patia als ulls. Això va fer que es convertís i declamés la resurrecció de Crist. Sota el cap del cavall, hi ha el saió Estefaton que dóna fel i vinagre a Jesús. Completen l’escena altres personatges amb indumentària de cavallers i uns soldats que resten mig amagats.

Edicions locals