Joaquim Maria Puyal, convidat sorpresa en l'homenatge a Fer

El Museu Abelló es va omplir d'anècdotes i records dels ponents, tots ells amics o companys del Fer

Cultura

Joaquim Maria Puyal, convidat sorpresa en l'homenatge a Fer
Joaquim Maria Puyal, convidat sorpresa en l'homenatge a Fer | Sergio Carrillo

Sergio Carrillo

El Museu Abelló es va omplir dijous al vespre en la taula rodona organitzada per homenatjar el ninotaire molletà Josep Antoni Fernández, Fer. Moderat pel periodista Iu Forn i amb la participació de companys de professió del Fer, el participant inesperat va ser el periodista Joaquim Maria Puyal, ocupant la cadira buida que va deixar Kap (Jaume Capdevila) a causa de la Covid.

Puyal va assegurar que "era i sóc amic del Fer". El va conèixer després que el molletà li fes un regal: "Jo havia fet no sé quants programes i ell em va fer una vinyeta. Li vaig trucar per donar-li les gràcies i a partir d'aquí vaig començar a descobrir aquesta persona càlida, pròxima i aparentment tímida".

Aviat van descobrir interessos que tenien en comú. Una d'elles, "la passió pel Barça". El Fer li va seguir dibuixant vinyetes quan el Puyal complia programes amb números rodons, algunes de les quals es publicaven i d'altres que li enviava a ell particularment.

Relacionat amb el Barça, en Puyal va explicar una anècdota. En Fer volia veure anar un dia a veure el Barça des de la cabina del periodista i el matx escollit va ser-ne un al vespre a València. A les 10.45 h tocava agafar el tren a Barcelona. "Eren i 25 i no hi havia arribat. 10.28 i no hi arribava. 10.30 h i no hi arribava. Les 10.35 h, tampoc", recordava en Puyal. Van decidir trucar-li perquè s'afanyés, patint perquè ja no hi arribava a temps i "en ple neguit se m'acosta un tipus i em diu: 'Vostè és el senyor Puyal? Sóc el cap d'operacions de Renfe, l'Euromed no sortirà fins que arribi el senyor Fer'".

Dibuixants i amics del ninotaire molletà

La taula rodona va estar plena d'anècdotes i records personals i laborals. Tres companys i amics del Fer van ser-ne els ponents.

El primer a arrencar, en JOMA (Josep Maria Rius) va explicar que la seva relació amb el Fer –o Toño, com ell li'n deia– anava més enllà de la faceta professional i fins i tot de l'amistat i és que havien estat família: "Aquest acte m'emociona especialment perquè és una retrobada amb una part del que ha estat la meva família. El Toño va tenir la pensada d'embolicar-se amb la meva germana i per tant durant anys va ser el meu cunyat. Amb bona part d'aquesta primera fila no hem estat a les revistes i redaccions, sinó en àpats i celebracions".

En JOMA va explicar que va conèixer l'homenatjat a la redacció de la revista Patufet i va destacar la seva constància i perseverança: "Si doneu una ullada a l'exposició, veureu que gairebé tot el format és el mateix. Es veu un gruix d'una trajectòria homogènia i constant".

Per la seva banda, ANT (Anthony Garner), asseverava que el Fer "era una referència". "Quan el vaig conèixer, el 1993, jo acabava d'arribar a Barcelona, no sabia parlar ni espanyol ni català", va recordar. L'ANT va decidir portar-li alguns dibuixos a la revista El Jueves: "Li vaig trucar i ell em va rebre amb molta empatia i amb ganes de veure quina era la meva feina. Era molt simpàtic".

Ara fa pocs mesos, a l'agost, va poder compartir amb el Fer un viatge fins al seu poble natal, a Lleó: "Vam passar tres dies magnífics. Era una oportunitat per passar temps amb el Fer". Del viatge va destacar el trajecte en cotxe. L'ANT li havia acomodat i reclinat el seient, i fins i tot li havia preparat una manteta per si no volia xerrar gaire, tenint en compte que era un viatge molt llarg, de 10 hores. Tanmateix, en Fer "va entrar al cotxe i des de Barcelona fins passat Burgos no parava de xerrar. Tenia ganes de parlar de tot, de política, de l'humor gràfic, d'en Pepe Rubianes, dels seus amics, de la família". L'English, com l'anomenava el Fer, va definir aquell dia amb el seu mestre de "fantàstic".

En l'esdeveniment també hi va parlar en KIM (Joaquim Aubert), qui va enaltir l'humor del molletà. "M'havien convidat a Cartagena per fer una xerrada. Em van demanar el currículum i li vaig demanar al Fer que els hi passés. Arribo allà, anem a dinar amb l'alcaldessa i em diu: 'Així que vas estar al Vietnam...'. El currículum deia que havia estat a la guerra del Vietnam, que havia estat boxejador als Estats Units i que havia estat a la presó. Una aventura com una pel·lícula".

Del Fer també va dir: "Sempre ha semblat molt seriós, li costava obrir-se. De fet havia estat a punt de ser capellà; quan m'ho explicava jo al·lucinava i li deia 'però si estàs fent el Puticlub'". En KIM va afegir que "els guions li sortien sols, no li costava gens" i va recordar que "al Jueves vam passar-ho molt bé, van ser èpoques molt divertides".

En aquest acte d'homenatge, ple d'amics, familiars i veïns, i amb l'exposició Fer. L'humor amable de fons, en Joaquim Aubert va cloure recordant els cocidos que el Fer feia i assegurant que el molletà era "un dels millors amics que mai he tingut".

Edicions locals