Com el pilar caminat s'ha fet part del ritual

La colla castellera dels Xics de Granollers celebra enguany el 30è aniversari

Cultura

Com el pilar caminat s'ha fet part del ritual
Com el pilar caminat s'ha fet part del ritual | Castellers

Carles Riobó

L'estiu de 1990 i en el marc de les proves de competició entre colles, els Blancs van decidir fer una aixecada de castells durant el Concurs de Rajolers, que aleshores es disputava al parc Torràs Villà. En dues setmanes d'assaig i amb més voluntat que no pas tècnica, un grup de joves de l'òrbita dels Escoltes i dels grups de Colònies van fer un pilar de 4 aixecat per sota carregat, i un intent de 3 de 5 net. 

Va ser una actuació única, sense pensament que pogués anar més enllà, però allò va tenir efectes fulminants sobre Jordi Oliveras i els germans Joan i Jordi Contreras. Tal com explica el primer, "recordo que un cop acabada la rajolada, sortint del parc i anant cap a la Porxada, es va establir una conversa plantejant la possibilitat de donar continuïtat. Gent dels Minyons de Terrassa, que ens havien ajudat durant els assajos, també ens van animar i vam decidir tirar endavant aquella bogeria". La llavor dels Xics ja estava plantada. Seria una colla castellera autònoma, desvinculada de Blancs. "Això de seguida ho vam tenir clar. Entre altres coses perquè volíem que vinguessin molts Blaus a la colla", reconeix Oliveras, que amb el temps arribaria a ser president (1993-1994) i cap de la colla (2000-2001 i 2018). Un d'aquests Blaus va ser el Juank, que recorda que "vaig arribar de vacances i va caure a les meves mans un número del Publijordi, on vaig veure un anunci que deia: 'Si vols pujar ben amunt, vine a fer castells!'. Em va sorprendre i vaig decidir anar a l'assaig al pati de la parròquia. Em vaig presentar, els va agradar l'experiència que aportava i a partir d'aquell moment ja no he parat mai".

Predicant en el desert

El projecte es va anar construint durant la tardor i l'hivern de 1991. Es van redactar uns estatuts, la colla es va inscriure com a entitat i en successives votacions assembleàries es van triar el nom i el color de la camisa. Les setmanes eren prou intenses: s'assajava els dimarts a la parròquia, a la Casa de Cultura Sant Francesc i durant una temporada, fins i tot, sota la Porxada. És el que comportava no disposar d'un local propi. Els divendres anaven als assajos dels Minyons de Terrassa i els dissabtes als dels Castellers de Barcelona. Com explica Oliveras, "és allà on vam anar aprenent la tècnica i tot el que es cou dins d'una colla castellera". Aquest vincle geogràfic i d'amistat va propiciar que els Minyons i els Castellers de Barcelona apadrinessin els Xics de Granollers. En aquells moments a Catalunya només hi havia al voltant d'una vintena de colles, i els granollerins eren els castellers més al nord del Principat. Avui dia voregen el centenar i s'estenen fins a la Catalunya Nord. Els començaments no van ser fàcils. El fet casteller encara no tenia la dimensió mediàtica que té ara, a la ciutat no hi havia tradició i els Xics encara eren poquets només hi havia al voltant d'una vintena de colles, i els granollerins eren els castellers més al nord del Principat. Avui dia voregen el centenar i s'estenen fins a la Catalunya Nord. Els començaments no van ser fàcils. El fet casteller encara no tenia la dimensió mediàtica que té ara, a la ciutat no hi havia tradició i els Xics encara eren poquets per donar-se a conèixer. "En assajos habituals érem 20 o 30 persones, i per les actuacions no omplíem un autocar de 50 persones. En aquella època no hi havia castells per televisió i s'havia de fer un esforç pedagògic per explicar què eren els castells a Granollers". 

La prehistòria

ÉS UN FET OBLIDAT O DIRECTAMENT DESCONEGUT per a molts, però la ciutat va tenir una primera colla castellera entre el 1980 i finals del 1982. Eren els Castellers de Granollers. El seu origen cal cercar-lo en una colla encara anterior -i de qualitat força notable per l'època de la Roca del Vallès. Una part dels seus membres eren granollerins, veïns del passeig de la Muntanya. Quan es va dissoldre a finals de 1979, alguns d'aquests van voler continuar aixecant castells i és així com es van constituir els Castellers de Granollers a la Font Verda, amb un esperit molt de barri. Quan van començar a reclutar membres, uns dels primers que hi van fer cap van ser Juank Casado i els seus quatre germans. Tots junts conformaven el pont de dalt i en Juank, que era el més petit, feia d'aixecador. La colla vestia camisa blava, en uns moments en què Blancs i Blaus encara no havien fet irrupció. Van actuar a Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, entre altres viles, i també van atresorar un honor dubtós: "l'any 1982 vam participar en un concurs de castells a Tarragona i durant 10 anys vam ser l'única colla que havia fet zero punts en aquesta competició", recorda Casado amb bon sentit de l'humor.

Edicions locals