Les biblioteques obren curs amb un espectacle dedicat a Felícia Fuster

Blanca Llum Vidal i Tònia Passola recitaran textos de la poetessa a la sala Tarafa

Cultura

Les biblioteques obren curs amb un espectacle dedicat a Felícia Fuster
Les biblioteques obren curs amb un espectacle dedicat a Felícia Fuster

Avui, dimecres (19 h) les biblioteques de Can Pedrals i Roca Umbert celebraran a la Sala Francesc Tarafa la inauguració del nou curs, amb un espectacle dedicat a la poetessa Felícia Fuster, en l'any en què es commemora el centenari del seu naixement.

Amb el títol Només el gran desert dels telegrames muts, les poetes Blanca Llum Vidal i Tònia Passola, amb l'acompanyament musical de Laura Pastor, reviuen la figura de Felícia Fuster a través de la seva poesia, molt influïda també per l'art plàstic i l'experimentació. "La poeta ens convida a la gropa del seu cavall i ens condueix amb la seva escriptura solitària i solidària vers paisatges on somriuen marges i tarteres, la platja que va vestir la seva infantesa. Ens condueix on respira la seva veu viva d'horitzons d'asfalt i pluja", expliquen les autores de l'espectacle, que compagina la lectura de poemes amb un muntatge musical i amb algunes fotografies de Fuster.

El títol del muntatge està manllevat del poema Mai de l'autora: “No tinc rellotge ni destí. / Tinc fred; en el meu test gelat / no hi creix cap mot per abrigar-me, / només el gran desert dels telegrames muts / dels àugurs o dels nàufrags”.


Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) és una de les autores joves amb més reconeixement al país i és autora, entre altres poemaris, d'Amor a la brega (Pagès Editors, 2018), Punyetera flor (LaBreu, 2014) i Visca! (Documenta Balear, 2013, amb qui li va publicar els dos primers llibres el 2009 i 2011).

Tònia Passola (Barcelona, 1952), catedràtica de llengua i literatura, comença a publicar a inicis dels 80. Ha estat guardonada amb el Premi Rosa Leveroni 2000 per Cel rebel i amb el Premi Vicent Andrés Estellés 2001 per La sensualitat del silenci.

L'autora

Felícia Fuster Viladecans (Barcelona, 1921 - París, 2012), a banda de ser poeta, també va ser pintora i traductora. Nascuda al barri de la Barceloneta, va estudiar pintura i gravat a l'Escola Massana. Va passar part de la Guerra Civil a la casa familiar de Castellterçol, i el 1944 va llicenciar-se en Belles Arts. La sensació d'opressió en el règim franquista la va portar a viure a París des de 1951. Va debutar a la literatura als 63 anys amb Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984; finalista premi Carles Riba), i va seguir amb Aquelles cordes del vent (1987) i I encara (1987; guanyador del premi Vicent Andrés Estellés), entre altres poemaris. La seva obra va continuar influenciada per la filosofia oriental, sobretot per la japonesa i els haikus, com es palesa a Postals no escrites (2001), l'assaig La poesia japonesa moderna (1988) i l'antologia Poesia japonesa contemporània (1988).

Edicions locals