'Només us demano que el Sergi Mingote no caigui en l'oblit'

El Sot d'en Barriques va homenatjar diumenge el paretà Sergi Mingote

Societat

Intervenció de Míriam Roset
Intervenció de Míriam Roset

Sergio Carrillo

La descoberta d’una escultura en honor a Sergi Mingote, obra de Carles Vives, ha estat el punt final de l'acte institucional que aquest diumenge ha homenatjat l'exalcalde, alpinista i sindicalista paretà, que va perdre la vida el passat 16 de gener quan intentava fer el cim del K2.

Per l'escenari muntat al parc del Sot d'en Barriques van passar personalitats de tota mena per enaltir la figura de Mingote des d'àmbits ben diferents, en un acte que es va celebrar conjuntament amb la primera Diada de l’Esport i la Cultura Inclusiva.

Sobre l'àmbit esportiu s'hi van referir Jordi Merino, president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i el nedador paralímpic paretà Miguel Luque.

Merino destacava "la seva manera de liar la gent" perquè s'involucressin en les seves iniciatives: "Amb aquesta manera de tirar els projectes endavant, tan ben organitzats, era impossible dir-li que no".

També va apuntar que, juntament amb Ferran Latorre i Oscar Cadiach, eren "els tres punters" de l'alpinisme català. A més, assenyalava que "estava en la millor època de la seva vida esportivament parlant. Més que res per l'edat, perquè la gent jove tira més, però per fer grans cims has d'estar molt ben concentrat i molt ben preparat físicament".

Luque, per la seva banda, "emocionat i commocionat" per l'acte, deia: "És clar que el trobo a faltar. Amb el Sergi, res ens detenia. No tenia límits per fer qualsevol cosa". El nedador lamentava que "ha estat una gran pèrdua en tots els sentits" i el va definir com "un multiesportista que aconseguia allò que es proposava".

Una fundació per a les persones amb altres capacitats

Francesc Colomé, president d'Onat Foundation, va parlar de l'origen d'aquesta fundació que va engegar conjuntament amb Mingote, amb qui ja es coneixien de finals dels anys 80 com a treballadors de l'Ajuntament de Granollers. "Fa quatre anys, vaig rebre la trucada de l'amic Sergi, ell com a alcalde de Parets i jo com a alcalde de les Franqueses, i em va dir: 'Per què no ens reunim i a veure si podem fer alguna cosa plegats?".

Tot i no ser dos municipis limítrofs, el franquesí va considerar que, amb Mingote, segur que sortiria alguna cosa de profit. Durant el dinar, van parlar d'APINDEP, amb qui col·laborava el paretà, i d'APADIS, nascuda a les Franqueses, dues entitats que treballaven amb persones amb diversitat funcional. L'esport també hi va ser present en aquella conversa: "Ell em va parlar dels reptes de pujar muntanyes; i jo soc un aficionat de l'esport, vaig jugar a futbol fins a Tercera Divisió, però no vaig arribar a més. Ell sí, ell era un esportista d'elit: era un Messi de l'alpinisme".

"De cop i volta el tio em diu: 'Ja ho tinc: inclusió i esport'. D'aquí va néixer la fundació ONAT, que té com a objectiu fomentar i promoure l'esport inclusiu dins dels col·lectius amb discapacitat física, sensorial i de diversitat funcional", va assenyalar Colomé, qui concloïa el seu discurs adreçant-se a Mingote: "Ens has deixat orfes, però seguirem el teu llegat. Et trobarem a faltar, però seguirem somiant en gran".

Onat Foundation també va aprofitar l'avinentesa per fer el lliurament dels segons premis inclusius de l'esport català.

Mingote, amb La lluita d'Arnau

La Irene Navarro i l'Óliver Martínez, impulsors de La lluita d'Arnau –que recaptava fons per a la investigació sobre histiocitosis, una malaltia rara que patia el seu fill–, també van parlar del caràcter solidari de l'homenatjat.

"Des del primer minut el Sergi ens va dir: 'He de conéixer l'Arnau'", va explicar Martínez, qui agraïa que el suport de Mingote els hi va obrir moltes portes.

"Va ser el nostre ambaixador, va crear projectes per ajudar a finançar la línia d'investigació i ens va fer créixer a nosaltres com a persones. Ens va deixar aquest llegat de seguir i no defallir; que les coses s'han d'afrontar amb entusiasme, alegria i força, i que per molt complicada que se'ns posi la vida, que se'ns hi va posar, sempre hi ha coses que es poden fer millor", va afegir Navarro.

"Empremta" política

Van ser-ne dos els polítics qui van parlar –a banda de Colomé, qui ho feia en nom d'Onat–. El primer va ser el batlle paretà. Francesc Juzgado va tenir paraules d'agraïment cap al seu company, a qui va rellevar al càrrec d'alcalde i al capdavant de les llistes del PSC de Parets: "Gràcies per la teva tasca, per la teva amistat i per la teva empremta. Sempre et recordarem per les teves paraules, però sobretot per les teves fites. La teva personalitat ens ha deixat petjada".

El segon, el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta. El ministre va arrencar amb una anècdota: "M'he trobat quatre cops amb el Miguel Luque, tres a Tòquio i una a Madrid. A totes quatre ocasions em preguntava: 'Vindràs a Parets? Vindràs a l'acte? Pel Miguel, ser present aquí era quelcom més que una obligació institucional, era un deure de memòria, era una obligació envers l'amic i el company".

Iceta també va encoratjar a fer l'esforç de "convertir el dolor en esperança" i de "convertir l'absència en presència", convençut que "si el Sergi ens està veient, n'estaria content".

Parets, "el seu racó de pau"

Míriam Roset, vídua de Sergi Mingote, va aportar el toc més íntim, personal i familiar per cloure els parlaments. Roset lamentava que "el buit que ens ha deixat, ens ha sacsejat a tots, però a poc a poc intentem viure amb aquest nou present que no volíem. Tinc la sensació que, d'una manera o una altra, ens acompanya".

També va expressar la passió del seu marit cap al seu municipi: "Va intentant fer sempre del seu poble un lloc millor, un lloc acollidor, del que tothom se'n sentís orgullós. Va viatjar per tot el món, pels cinc continents, però el seu racó de pau era casa seva, Parets".

La vídua de l'homenatjat va reiterar les "gràcies per les constants mostres de suport, per abraçar-nos i per cuidar-nos". També va dir: "Sabia que la gent t'estimava molt, però no pots arribar a imaginar-te quant".

Míriam Roset va tancar les seves paraules amb una petició cap a tots aquells qui se l'estimaven: "Només us demano que no caigui en l'oblit".

Edicions locals