Aprovat el pla urbanístic del polígon Els Xops que pretén atreure una trentena de noves activitats empresarials

El govern defensa que és el moment oportú per generar nou espai per al desenvolupament econòmic, ja que el sòl industrial de la ciutat s'està esgotant

Societat, Economia

Amb l'objectiu d'endreçar les indústries existents i permetre la implantació de nous espais productius i d'activitat econòmica, l'Ajuntament de Granollers ha donat llum verda definitiva al pla parcial del sector 125 –una zona situada entre la serra de Ponent, al sud del polígon Coll de la Manya i coneguda amb el nom d'Els Xops, per la proximitat al polígon de Lliçà i Parets que du aquest nom–, després de desestimar les al·legacions presentades i que la Generalitat hagi informat favorablement de la proposta, aprovada inicialment a finals de 2019.

La fins dimarts regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament, Mònica Oliveres, recordava que aquest sector està recollit al POUM i al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTM) de 2010, que el considera una peça clau en el reforç i especialització dels polígons industrials del voltant de la C-17, com Font del Ràdium –amb 85 activitats establertes– i Coll de la Manya –amb 67–.

Oliveres recordava que Granollers té la major part del sòl industrial esgotat i que, per tant, "és el moment oportú per generar nou espai per al desenvolupament de les activitats econòmiques i muscular l'eix de la C-17".

L’aprovació del Pla Parcial d’aquest sector industrial de gairebé 55 hectàrees preveu que més de 45% de l'àmbit es destini a espais verds, vials i equipaments, mentre que es disposarà d'uns 300.000 metres quadrats de sòl industrial, part del qual ja està ocupat actualment per empreses que ara es modernitzaran, ja que el planejament les dotarà d'accessos i serveis necessaris per contribuir a la seva consideració. A més, Oliveres recordava que la situació de provisionalitat actual impedia el seu creixement. És el cas de Sertrans –a la seu de l'antiga Autolive–, Concepta o de les naus en filera situades a tocar de Parets. Dins del sector també hi existia l'antiga Bendibèria, enderrocada.

El 40,5% del sòl del sector esdevindrà sòl públic municipal i el 54,5% restant es desenvoluparà en consonància amb el destí industrial previst a la normativa urbanística vigent possibilitant la implantació de noves indústries i activitats amb un sostre màxim total previst de 274.345 metres quadrats.

El pla contempla cinc illes industrials, de les quals tres ja es troben parcialment ocupades i en rendiment per les indústries existents mencionades. En aquestes illes es construiran noves naus de diverses dimensions, per acollir noves activitats.

Es preveu que amb el desenvolupament del Pla el sector pugui acollir una trentena de noves empreses i generar més de 800 nous llocs de treball, i consolidar els llocs de treball actuals. El desenvolupament del Pla, que recau sobre una Junta de propietaris, representarà una inversió de 15 milions d’euros en costos d’urbanització per part de la iniciativa privada, qui preveu acabar les obres d’urbanització el 2022.

Integració paisatgística

El Pla preveu connectar els espais lliures periurbans de la zona, respectant la xarxa de camins i configurant itineraris atractius per a vianants i bicicletes, preservant l’entorn natural i el paisatge.

També hi haurà els dipòsits per a la reutilització de l’aigua de pluja i per aprofitar l’aigua regenerada per a altres usos. La situació dels espais lliures prevists al Pla respecta el paisatge i la biodiversitat dels corredors biològics a les dues vessants de la Serra de Ponent donant continuïtat als espais verds periurbans de la Serra i a la xarxa de camins històrics presents a l’indret, amb l’enllaç del Bosc de Can Ferran i el Torrent de Can Ninou.

El sector industrial s’estructura a partir del camí antic de Parets (actual carrer Isaac Peral) i del Camí de Can Ferran (actual carrer Julian Rei Pastor) que el connectaran amb les principals infraestructures i vies de connexió de la zona (C17/C35). Pel fet de situar-se al costat de la xarxa viària bàsica existent, el govern assegura que el desenvolupament del Pla en termes de mobilitat representa un "plantejament sostenible que permetrà un millor enllaç dels polígons industrials de la ciutat amb les infraestructures tant viàries com ferroviàries ja presents al territori". El pla preveu carrers amples per propiciar la presència d’arbres, possibilitar l’arribada del transport públic i permetre la configuració d’itineraris per a vianants i bicicletes.

Tots els grups municipals van donar el vistiplau a la proposta de planejament, excepte ERC, que es va abstenir i va demanar un canvi de paradigma en els polígons, "en clau d'ecoparcs industrials".

Edicions locals