De la Festa Major al dinar de Nadal

Els tres cors d'Amics de la Unió residents al TAG reuneixen la gran família de compositors catalans a 'Poemari'

Cultura

Els tres cors d'Amics de la Unió residents al TAG van actuar a 'Poemari' - Foto: Anastasia Mulrooney
Els tres cors d'Amics de la Unió residents al TAG van actuar a 'Poemari' - Foto: Anastasia Mulrooney | Anastasia Mulrooney

A Granollers arriba la festa major quan l’estiu s’acaba, però diumenge, la Sala Gran del Teatre Auditori, plena fins dalt, traspuava un ambient gairebé de finals d’agost. No pas per la temperatura sinó per la sensació de retrobament; i l’esdeveniment va començar amb una peça d’acord amb la situació: El pianista Jordi Masó oferia Tocs de festa de Josep Maria Ruera mentre els membres de Veus anaven ocupant l’escenari per oferir les primeres de les 15 peces compostes per autors catalans actuals basades en poemes també escrits en llengua catalana que conformaven el concert.

Després de Veus va actuar el Cor Jove Amics de la Unió i, a continuació, el Cor de Cambra de Granollers. Cada formació va interpretar un petit recull de cançons i en els canvis d’escena el pianista va tocar música de Montsalvatge, mentre els cors entraven o sortien amb les intervencions de l’actor Carles Pedragosa del col·lectiu teatral Indi Gest que feien petites al·lusions a l’aïllament, la soledat o l’individualisme. El contrast entre aquestes referències a la soledat i les actuacions dels cors (col·lectives per definició) reforçaven la idea que aquell era un dia de retrobament.

Però la celebració anava més enllà d’una festa major, perquè la música ja havia marxat de l’àmbit local gràcies a Montsalvatge, però també gràcies als versos de poetes que són patrimoni de tots com Maragall, Rodoreda i Papasseit, i de joves veus actuals com la de Blanca Llum Vidal; cantades amb música tant de noms consolidats com Brotons, Guinovart, Vivancos, Vila (Mariona i Josep), Guix... o d’altres de més joves com Magrané, Prat, Ollé i Diport, i així fins a 14 noms que van mostrar la bona salut del panorama musical català reunit en una gran festa familiar d’ambient ja gairebé nadalenc. I és que potser encara no s’havia acabat el novembre, però el dia 28 va ser el primer diumenge d’Advent.

Aquesta sensació, reforçada per la baixa temperatura a l’exterior i la presència de diverses cançons de temàtica nadalenca, es va acabar de confirmar amb la interpretació al piano de la Cançó número 3 de Mompou, construïda a partir de melodies nadalenques tradicionals. Un colofó final que mostrava el vincle de la tradició amb el patrimoni musical català en un concert on va mostrar-se el present i el futur de la música del país.

Edicions locals