Escacs i psicologia al primer llibre d'Adriana Hernández, de Gallecs

Aquest llibre de no-ficció vincula els escacs amb la psicologia, amb històries d'escaquistes de tots nivells i llocs del món, entre d'altres

Cultura

Escacs i psicologia al primer llibre d'Adriana Hernández, de Gallecs
Escacs i psicologia al primer llibre d'Adriana Hernández, de Gallecs

Sergio Carrillo

La dama és "l'autoestima" i alhora és "escut i espada". A més, el peó pot arribar a convertir-se'n, un fet "molt bonic", segons valora Adriana Hernández, veïna de Gallecs i qui ha publicat recentment el seu primer llibre, El juego de la vida.

L'obra interrelaciona històries sobre les peces d'escacs i sobre escaquistes d'arreu del món –des dels més coneguts fins a d'altres de més anònims– i fins i tot hi vincula personatges i ficcions que a priori semblarien que són alienes a aquest esport, amb mencions per a Harry Potter i Johan Cruyff, entre molts altres.

La dama és una de les seves dues peces preferides del joc al qual va començar a aficionar-se quan era petita amb el seu avi, un joc sobre el qual ha fet el seu primer llibre de no-ficció, animada a escriure'l després de veure la sèrie Gambito de Dama. El cavall també li encanta, "per la seva essència, que és l'art de saltar les dificultats". Al mateix temps l'atrau la complexitat per construir-lo, "triguen tot un dia per fer-ne un de fusta". I el fet que l'empri molt sovint Judit Polgar, "la més cèlebre de totes les escaquistes dones" –qui el 2002 va vèncer Kasparov contra tot pronòstic– és un afegit.

Els escacs són "l'excusa" amb la qual l'autora s'endinsa en molts temes diferents de la vida amb l'objectiu que el lector reflexioni. Tant és així, que al final de cada capítol hi ha un exercici que convida a pensar. Un dels exercicis que considera molt útils és la cadira de l'assertivitat: "Quan estiguis emprenyat amb algú, posa-hi una cadira, pensa que la persona hi és allà i diga-li tot el que li has de dir. És una manera de fer una descàrrega. Té molt a veure amb els escacs, perquè durant la partida estàs en silenci, però hi estàs patint molt".

Entre els escaquistes que apareixen al llibre, no hi manquen Karpov i Kasparov, evidentment, però Hernández hi va molt més enllà incloent històries genuïnes com la d'una escaquista cega o, entre d'altres, la d'una nena ugandesa que no sabia llegir i que va aprendre a jugar-hi per poder alimentar-se. "Hi havia un programa a Uganda on donaven menjar a qui anava a jugar als escacs. Al final la nena va guanyar alguns torneigs i a partir d'allà va aprendre a llegir", diu l'escriptora de Gallecs.

Sobre l'origen del llibre, editat per RBA, Adriana Hernández també diu que va considerar que a partir dels escacs "podia fer un esquema de vida" i és per això que el volum està dividit en 64 capítols, un per cada casella del tauler dels escacs.

Edicions locals