Eva Baltasar publica 'Mamut' i tanca la trilogia que va encetar amb 'Permagel'

L'autora de Cardedeu vol iniciar una nova novel·la i deixar enrere temes com la maternitat que ha explorat fins ara

Cultura

Eva Baltasar amb un exemplar de 'Mamut'
Eva Baltasar amb un exemplar de 'Mamut' | Maria Asmarat

CardedeuACN

L'escriptora Eva Baltasar (Barcelona, 1978), veïna de Cardedeu, acaba de publicar Mamut (Club Editor), la novel·la que tanca la trilogia que va encetar amb Permagel i va continuar amb Boulder. "Estic cansada de parlar de la maternitat i vull continuar escrivint sobre altres coses", revela l'escriptora en una entrevista amb l'ACN. A Mamut, Baltasar narra la història d'una dona "solitària" que té "l'instint biològic" de ser mare. "Desitjo que agradi tant com les altres, però, si no, tindré la tranquil·litat, i això no m'ho pot treure ningú, d'haver escrit la novel·la que volia escriure", reflexiona l'autora sobre la tercera entrega. Un cop tancada la trilogia, Baltasar avança que ja ha començat a escriure una altra novel·la, que està "a les beceroles".

Després de treure Permagel el 2018, Baltasar va començar a escriure Mamut l'any següent, el 2019, però va veure la necessitat de fer una "aturada" abans d'abordar el final. En aquest temps va aprofitar per escriure Boulder, que es va acabar convertint en la segona entrega de la trilogia. Un cop publicats els dos primers llibres, l'editorial Club Editor va anunciar en un principi que Mamut es publicaria el 10 de març del 2021 i l'1 de març va rectificar justificant que l'autora estava "afilant els ullals" a la història. 

"L'he tocat molt i no és habitual, és la primera vegada que toco tant una novel·la", confessa Baltasar. En aquesta línia, detalla que ha canviat "parts senceres" i, fins i tot, ha tret personatges. "L'he depurat moltíssim, però l'esquelet no ha canviat mai", diu comparant-la amb Boulder, que va arribar a escriure tres vegades. 

Després de tot, l'escriptora defineix Mamut com el llibre "més auster" de la trilogia, al mateix temps que el que presenta una història "més dura". La novel·la la protagonitza una dona lesbiana que viu a la ciutat, on signa contractes per viure, i té un "ferm desig de ser mare". Atrapada en la vida moderna, un dia aposta per canviar d'hàbitat i esdevé la mestressa d'un mas aïllat, on aprèn a viure sense intermediaris. "Ella necessita el contacte amb els arbres i amb els animals, necessita aquesta solitud", diu Baltasar sobre la protagonista.

Personatges femenins "perifèrics"

En la mateixa línia, explica que a Mamut ha optat per "treure" la protagonista "de la ciutat", "com una bèstia que surt del zoològic", compara. "Necessitava aquest acompanyament del paisatge, era el seu escenari, on ella poder-se desenvolupar", subratlla Baltasar. 

L'escriptora considera que les dones de la trilogia tenen en comú, a banda de ser lesbianes, que són personatges "una mica perifèrics". "Estan en societat, però de cop, surten. Se senten molt incòmodes en la societat que els hi ha tocat", aclareix. Baltasar confessa que en aquest aspecte "s'emmiralla" amb els seus personatges. "El fet de crear una protagonista per mi és una companyia de tot un any", assenyala l'escriptora. "És una persona que no és real, però que per mi és molt real", afegeix. 

Així mateix, el denominador comú dels tres llibres és el fet que reflexionen sobre la maternitat, un dels "temes d'interès" de Baltasar, tal com defineix ella mateixa. "Vaig ser mare molt jove, als 24 anys, i és un tema que m'interessa", confessa. Ara bé, Baltasar també avança que després de la trilogia, la maternitat és un tema que "espera deixar". "En acabar el tríptic vull deixar el tema de la maternitat, a veure si soc capaç de seguir escrivint altres coses sense que hi aparegui d'aquesta manera", diu.

Pel que fa a l'escriptura, Baltasar confessa que es "deixa portar" per la història i escriu "a raig". "Començo i moltes vegades no sé ni on acabaré avui ni on seguiré demà", explica. Tot i això, admet que treballa molt el llenguatge, igual que quan escriu poesia. És per aquest motiu que, a l'hora de triar entre novel·la o poesia com a gènere, l'autora no es mulla. "Escric un tipus de narrativa on no sento haver abandonat la poesia. Els reptes que tinc amb el llenguatge són, moltes vegades, poètics, i sento que treballo el llenguatge de manera poètica", explica. "No sento que fent narrativa trobi a faltar la poesia", conclou.

Edicions locals