El recull de poemes La fàbrica és una de creacions més conegudes de Miquel Martí i Pol, un "exercici d'observació crítica" en paraules de Montse Caralt, directora de la fundació que duu el seu nom i que evidencia el compromís social de l’autor osonenc durant el franquisme. La seva publicació va ser considerada com un "atreviment".

Mig segle més tard, una altra fàbrica, l’antiga tèxtil Roca Umbert, ha estat escenari de la presentació del projecte La fàbrica 50 anys, un programa d'activitats "obert, creixent i compartit" per commemorar l’aniversari de la publicació. Durant el curs 2022-2023 es desplegaran un seguit d’accions, exposicions i activitats educatives. La iniciativa, comissariada per Núria Armengol, es proposa “difondre el llegat d'aquesta obra del realisme social i de conscienciació obrera i testimoni de la vida i el treball en les fàbriques tèxtils catalanes durant el franquisme, i vol ser porta al descobriment de poesia, història i expressions artístiques”.

Al setembre, als carrers de Roca Umbert s'exposaran les il·lustracions de l'editor Jordi Sarrate, acompanyades de poemes relacionats. També s'iniciarà un recull de fotografies de dones obreres entre els anys 50 i 70, amb l'objectiu de crear un arxiu fotogràfic que servirà per a la creació d'un mural gegant, fet de peces de roba de cotó i amb les imatges recollides estampades, que es presentarà al febrer de l'any que ve. Un mes abans, Caralt pronunciarà una conferència sobre el compromís social de l'autor.

El programa l’impulsen una desena d'institucions de tot el territori –entre aquestes l'ajuntament de Granollers i Roca Umbert–, per bé que està obert a la participació de qualsevol entitat que s’hi vulgui adherir. Tot el projecte està documentat al web.

Un llibre rellevant

Martí i Pol va redactar els 21 poemes de La fàbrica –bàsicament narratius i amb predomini dels versos lliures– entre el 1969 i el 1971, fruit dels seus gairebé 30 anys com a escrivent a la Blava, una fàbrica de filats de la seva Roda de Ter natal. 

L'autor es va inspirar en la vida laboral i quotidiana dels treballadors que l'envoltaven per construir una epopeia amb un llenguatge volgudament planer i en la qual els protagonistes són els obrers.

El 1972 l'editor i artista Jordi Sarrate els va aplegar, juntament amb una col·lecció de gravats seus, en una carpeta de color blau que va tenir els seus entrebancs amb la censura de l'època.