El bàsquet a Granollers arriba sota la batuta de l'atleta barceloní Francesc Lorenzo, que estava casat amb una granollerina i els caps de setmana entrenava al camp de futbol del Granollers Sports Club. Aquell esport va despertar un alt interès entre el grup de noies i el 6 de març del 1932 es va jugar el primer partit entre l'equip femení i el Sans, amb victòria visitants per 6 a 14. Aquell mateix any, el 5 de juny, es presentava ja l'equip masculí. 

Després de l'aturada de l'activitat per la Guerra Civil, es reprenen les competicions en la dècada dels 40 i el 1942 es constitueix una nova junta. Aquests primers anys el club bàsquet canvia de nom diverses vegades i de pista de joc: passa del camp de futbol a la pista rosa i l'any 1948 al pati de l'Escola Pia. 

El 1950 puja a Primera i el partit es retransmet per ràdio, per primera vegada a la ciutat. Posteriorment, en la dècada dels 60, es crea el minibàsquet a Granollers. De fet, el 1960 en les festes de l'Ascensió, s'inaugura el pavelló Municipal d'Esports, que era el tercer pavelló cobert que es feia a tot l'Estat. La temporada 1971-1972, el sènior masculí recupera la Segona Divisió, que va ser l'impuls per pujar a la Primera Divisió. 

A l'elit, del 1977 al 1993

La campanya 1976-77 s'aconsegueix el preuat ascens a la Primera Divisió després de quedar segon, darrere del Mataró. La temporada següent, s'inicia el període d'or del CBG  amb 16 temporades a l'elit del bàsquet estatal, amb sis a l'antiga primera Divisió i deu a l'ACB, amb un total de 496 partits amb cinc denominacions diferents, segons el patrocinador, Areslux, Cacaolat, Ifa, Granollers EB i BFI Granollers. Dels 496 partits, 230 van ser guanyats, 8 empatats i 258 perduts amb 42.404 punts a favor i 43.118 en contra. Va haver-hi 87 jugadors, amb 30 nord-americans i 8 entrenadors. 

El cicle a l'elit: del 1977 fins al 1993. Entre aquests anys, el 1986 es va inaugurar l'actual pavelló amb una capacitat per a 3.500 persones. El panorama del bàsquet estatal  va agafar nous aires amb costos molt elevats i plantilles amb grans fitxatges, que porta al CBG a una crisi econòmica que provoca que la temporada 1992-93 perdi la categoria ACB i s'iniciï un nou projecte. 

Amb la pèrdua de la categoria ACB, el CBG va passar uns anys complicats però va centrar els seus esforços en la base. El 2004 va tancar una fusió entre el CBG i el Grup Esportiu Granollers (GEG), que és l'inici de l'enfortiment del planter i la tasca de formació. Amb el nou mil·lenni, el sènior masculí es consolida a la lliga EBA, potencia l'estructura femenina i amplia els conjunts de base. De fet, el 2019, el CBG va ser reconegut per la Federació Catalana de Bàsquet com a l'entitat amb més equips federats, amb 37. 

En l'actualitat, el sènior masculí i el femení militen a la Copa Catalunya, que és la màxima categoria del bàsquet català. Mentre que els nois aspiren a l'ascens a la Lliga EBA, les noies lluiten per consolidar la plaça catalana. A més, el club des de fa sis temporades ha fet una aposta per la igualtat d'oportunitats amb la creació d'una secció de bàsquet en cadira de rodes.