El grup Mishima incorpora la violoncel·lista Núria Maynou als seus concerts en directe d'aquest estiu

La intèrpret de les Franqueses, amb arrels a Granollers, col·labora amb altres grups de pop i també treballa en la difusió de la música clàssica des d'una visió innovadora i lluny d'estereotips

Cultura

La violoncel·lista Núria Maynou en una actuació a la sala Apolo de Barcelona
La violoncel·lista Núria Maynou en una actuació a la sala Apolo de Barcelona | Gaspar Morer

La violoncel·lista granollerina Núria Maynou, durant molts anys resident a les Franqueses, se suma aquests dies al grup Mishima en alguns concerts de la gira de presentació del seu nou treball, L'aigua clara. És un acompanyament que ja va començar a fer l'estiu passat i que també ha tingut reflex en l'enregistrament del disc, on ella toca en dues cançons. Maynou coneixia el grup de fa anys i tenen amics comuns. De fet, havia participat en una banda sonora que el seu líder, David Carabén, havia fet per TV3.

De moment, se'ls podrà veure el 9 de juliol a l'Istiu Festival, a Castelló d'Empúries, i el 15 del mateix mes al festival Vallviva, a la Vall d'en Bas. "Van pensar en mi perquè volien una col·laboració nova, ho vam provar i va funcionar. Ha estat una alegria poder col·laborar amb ells, quan les circumstàncies permeten la inclusió del violoncel", explica la intèrpret.

Maynou compagina el paper de músic d'acompanyament amb la seva pertinença a Invisible Harvey, un grup de pop amb secció de corda que acaba de publicar el single Salgo en tu dedicatoria, avançament d'un llarga durada que sortirà després de l'estiu. També aporta el seu so vellutat al grup Flamaradas, però la llista d'artistes i grups amb els quals ha col·laborat –en estudi o bé en directe– és llarga. Inclou als cantautors Joan Dausà, Pau Vallvé, Xarim Aresté o Maria Coma i bandes com Estúpida Erikah o u_mä. "Des que tinc 17 anys toco en grups, per mi ha estat com una cursa de fons", confessa Maynou.

El seu primer grup va ser Appledog, un septet de pop electroacústic format per músics vallesans que va tenir cert recorregut a la comarca. "Allà vaig començar", afirma.

Alta cultura i cultura popular

Maynou va formar-se com a intèrpret a l'Escola Municipal de Música de les Franqueses –la seva directora aleshores, Marta Serra, va tenir força a veure en l'elecció del violoncel com a instrument– i al Conservatori Josep Maria Ruera. Amb el pas del temps ha ampliat el seu interès a la flauta travessera, el piano i ara està aprenent a tocar la guitarra –"he anat tastant coses", diu–  i per això li agrada definir-se com a "músic transversal".

Tanmateix, és força crítica amb l'ambient que de vegades envolta la música clàssica i ha preferit focalitzar-se en el pop. Com ella explica, "vaig decidir abandonar la clàssica perquè no m'agrada gaire l'ambient que es respirava en alguns llocs. Té coses que no m'agraden i que no m'afavoreixen com a persona. A més, es generen unes competitivitats absurdes que fan que gent com jo marxi corrents d'orquestres i de certs llocs. Si no ens ho hem de passar una mica bé, malament".

I encara sobre aquesta qüestió, afegeix: "La clàssica la reivindico perquè l'he estudiada, m'agrada i forma part de mi. Quan a casa assajo sola, crec que toco més clàssica que qualsevol altra cosa. Però quan toco amb gent, és per fer pop. Quan he sortit dels estudis o del circuit professional de la clàssica és quan m'ho he passat millor".

Plantant la llavor

Professionalment, Núria Maynou també dedica el seu temps a Seed Music, una agència de management i comunicació i segell discogràfic amb base d'operacions a Guissona que està fent créixer un catàleg de música clàssica i jazz, facturat per músics joves. Impulsa projectes artístics singulars, com llibres-discos amb materials complementaris com ara vídeos i textos d'autor.

Des d'aquesta plataforma, la Núria i la fundadora del projecte, Rut Martínez, plantegen una visió innovadora de la música clàssica i de la seva promoció. Original i sobretot amb una concepció més moderna, engrescadora per a les noves generacions i allunyada de clixés. "El que m'agrada és treballar per fer projectes possibles, treure discos o coses que valguin la pena", conclou.

Edicions locals