'Vam fer el traspàs de les urnes en plena tarda i a l'aparcament del Caprabo'

Dos dels molletans que van guardar a casa seva urnes del referèndum de l'1-O expliquen a SomMollet com van viure aquella experiència

Política

'Vam fer el traspàs de les urnes en plena tarda i a l'aparcament del Caprabo'
'Vam fer el traspàs de les urnes en plena tarda i a l'aparcament del Caprabo'

Laura Ortiz

Aquest dissabte es compleixen cinc anys de la celebració del referèndum d'independència de l'1-O. En les setmanes prèvies, un bon grapat de molletans van implicar-se en l'organització d'aquella diada sense conèixer l'abast de les represàlies posteriors per part de l'Estat.

Una de les claus perquè la jornada de la consulta fos un èxit va ser la logística que va permetre fer arribar el material com les urnes i les paperetes als punts de votació previstos. SomMollet ha parlat amb dos dels molletans que van participar en la immensa xarxa ciutadana que va fer possible l'1-O, uns veïns que, encara ara, prenen precaucions per les possibles represàlies.

Testimonis anònims

Per començar, tots dos testimonis, a qui anomenarem Josep i Joan, prefereixen no donar els seus noms reals. En Josep abans de la conversa apaga el mòbil com a precaució: "Sempre que teníem reunions sobre l'1-O paràvem el telèfon i el deixàvem en una capsa metàl·lica perquè no ens poguessin gravar", diu.

Aquest molletà, vinculat a ERC des de fa molts anys, va rebre la proposta de guardar urnes unes cinc setmanes abans del dia del referèndum. "Suposo que m'ho van proposar perquè sabien que no seria un infiltrat", explica. En aquell moment, el molletà no va dubtar i va acceptar guardar les urnes en un local de la seva propietat. "Vam acordar que el traspàs s'havia de fer en plena llum del dia i en un lloc concorregut, no d'amagatotis", recorda. I així va ser. En Josep va recollir les urnes d'un vehicle privat i les va carregar a la seva furgoneta un dia feiner a les 6 de la tarda a l'aparcament del supermercat Caprabo de Mollet. En total, 19 urnes –guardades en tres caixes i una bossa d'escombraries– que havien de servir per als col·legis electorals habilitats a Mollet, Sant Fost, Martorelles i la Llagosta. El dissabte abans de l'1-O les urnes es van distribuir i, en el cas d'en Josep, va entrar-ne cinc a l'INS Gallecs, on les urnes van dormir amagades a un lavabo fins al matí de diumenge. "El moment de treure-les va ser d'alegria, de triomf. Sentíem que ja havíem guanyat", rememora.

El cas del Joan, un altre dels molletans implicat en l'organització de l'1-O, va ser similar al del Josep. Formava part de l'executiva d'ERC a Mollet i ja col·laborava en accions com el repartiment de la propaganda del referèndum a barris de la ciutat. Precisament, va ser en una d'aquelles jornades en què distribuïa paperetes per les bústies de Can Borrell i Santa Rosa, quan li van proposar guardar urnes a casa seva. "De seguida vaig dir que sí, perquè aleshores no pensava que estigués fent cap il·legalitat", diu en Joan.

La setmana abans del referèndum, van arribar a casa seva amb una furgoneta per descarregar-hi caixes amb urnes, paperetes, precinte de les urnes i sobres per a col·legis de Mollet, la Llagosta i Lliçà de Vall, i el dia abans de la consulta les van venir a recollir. "La meva filla –que viu al costat de casa meva– estava fora i vaig emmagatzemar-ho a casa seva sense que ella ho sabés", explica en Joan, qui assegura: "Jo no sabia si hi havia més gent a Mollet que tenia urnes, ni la quantitat que em van deixar a mi. Vaig tenir el material dos dies amagat i després me'l van venir a buscar", diu.  

El secretisme, clau de l'èxit

De fet, gran part de l'èxit de l'organització va ser el secretisme i la poca informació que cadascun dels integrants de la xarxa tenia sobre la resta de col·laboradors i passos a seguir. "A casa no sabia ningú que teníem les urnes al local guardades", diu en Josep, "però els meus fills m'ho van notar. Aquells dies estava molt seriós i preocupat perquè hi havia molta gent buscant-les".
Tot i la preocupació del moment, tant en Josep com en Joan reconeixen que no eren conscients de les possibles represàlies. "Sabent el que ha passat després potser ara m'ho rumiaria, sobretot per la família. Amb tot el que hem vist, que et puguin dir terrorista o sediciós... em demostra que estem en una democràcia de tercera", opina el Joan. "Estan molt enrabiats perquè van quedar en ridícul i no ho han paït", afegeix el Josep, qui assegura: "No descarto que encara ens puguin venir a buscar".  

Edicions locals