Pol Valera, presentat amb el Barça

El garriguenc assegura que el FC Barcelona 'és un tren que només passa un cop a la vida i s'ha d'aprofitar'

Esports

Pol Valera, presentat amb el Barça
Pol Valera, presentat amb el Barça | FCB

la GarrigaRedacció

Pol Valera va ser presentat dimarts pel FC Barcelona. El garriguenc està vivint setmanes intenses des que va guanyar el bronze del Mundial amb Espanya. A partir d'aleshores, va acomiadar-se del Fraikin, va fitxar pel Barça, va debutar en el clàssic al Palau d'Esports i ahir dimarts va ser presentat oficialment a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Pol Valera va destacar la importància d'acceptar l'oferta del club blaugrana: "Estic molt agraït per l'oportunitat. És un tren que només passa un cop a la vida i s'ha d'aprofitar. Ara toca treballar i adaptar-me ràpid". A més, el jove central va assegurar que el seu objectiu és poder aportar a l'equip el més ràpid possible. "Vinc amb la intenció d'ajudar com sigui i, sobretot, impulsar a l'equip a complir els objectius de la temporada", va dir.

D'altra banda, va confessar que el fitxatge arriba en el millor punt de la seva carrera: "És el moment oportú. Com a jugador m'he sentit molt còmode aquesta temporada, tant en l'àmbit personal com amb els resultats de l'equip". Ara tocarà veure el paper del jove jugador a les files de Carlos Ortega, de fet, Valera va deixar quatre pinzellades del que li ha demanat el tècnic blaugrana: "M'ha demanat que em focalitzi en la posició de central, però considero que soc polivalent i podria jugar en altres posicions com la de lateral esquerra". Ara bé, és conscient que el més important és "guanyar minuts amb treball i paciència".

Finalment, Valera va remarcar que, tot i que considera el Granollers casa seva, porta seguint el Barça tota la vida: "Des de ben petit que segueixo el club. És molt difícil dir que no al Barça, com a seguidor i, també com a jugador. Quan ets professional vols optar a tots els títols i jugar a totes les competicions i quin millor lloc que fer-ho en aquest club, no en vaig tenir cap dubte”.

Edicions locals