La vaca

M'he fet amic d'una vaca que no és de carn i os. No sé de què està feta: de plàstic, cartró pedra, PVC? M'és igual, perquè el que hi ha entre ella i jo va més enllà de la forma, és una qüestió de fons. Ha arribat un punt que ja no dubto que ella està viva, d'alguna manera difícil d'escatir però viva, i que a vegades em somriu, i això em reconforta, mentre li surt la llet per un broc que al principi era per a mi metàl·lic, però que ara ja em sembla una extensió tendra i rosada del seu braguer.

Ens trobem gairebé cada dia a la gasolinera que hi ha abans d'arribar a Lliçà d'Amunt. "Llet fresca directe del productor al consumidor", hi diu a la màquina expenedora. I damunt la màquina la vaca, que guaita l'horitzó fixament, però vull pensar que de cua d'ull també em guaita a mi amb complicitat. Es veu que ve d'Osona i que no és l'única vaca que ha arribat per aquí. Forma part d'un ramat que cada cop és més nombrós. Jo només la conec a ella i ja en tinc prou. No sé si el pastor d'aquest ramat també és de plàstic, cartró pedra o PVC. No m'estranyaria: la realitat d'on ella prové ha de ser complexa a la força, tan diversa com la nostra. Imagineu-vos, hi tenen pallassos: en Ronald Mcdonald, el de les hamburgueses, també està fet de plàstic, cartó pedra o PVC. Però ell no em cau tan bé; no, gens ni mica, perquè potser la muny a vegades, cosa que jo no puc fer (no sóc com ells de plàstic, cartró pedra o PVC), i perquè n'hi ha molts, massa, de pallassos.

El que estic esperant és que tard o d'hora arribi algun dels braus d'aquest ramat. N'hi ha d'haver, és evident. Quan aparegui, no tindré por, perquè, provenint d'on prové, segur que és inofensiu i no t'escomet amb les banyes; també juraria que no li pengen els ous d'aquella manera tan mascle que agrada a alguns; li penjaran amb respecte, amb tendresa, amb bon rotllo, segur. I aquests braus de plàstic, cartró pedra o PVC tenen bon cor, n'estic convençut, i sortiran a les places a suplir els que ara moren de veritat; i capgiraran la festa cruenta inventant-se coses noves: mouran la cua i faran sondrollar els ous amb una gràcia espaterrant i la gent cridarà olé, olé! Aquesta gent entendrà (tant de bo) que en nom de la cultura i l'art no es tortura ni es mata. Així ho prefereixo, perquè, si aquests braus en comptes de revolucionar les places vénen massa per aquí, m'entretindran a la vaca, i ella ja no em somriurà ni em mirarà de cua d'ull.

Edicions locals