La vida i el riu Congost

He llegit a l'AraVallès que l'Ajuntament de Granollers rebrà la subvenció que va demanar a la Fundación Biodiversidad del ministeri de Medi Ambient per incrementar la biodiversitat al riu Congost. 240 mil euros: el 30 % els posarà l'Ajuntament i la resta seran subvencionats. La notícia em recorda una escena de fa un parell d'anys enrere: jo travessava el pont -que conec com el pont de l'Elena, però no sé si el nom és unànime-, quan vaig veure en el marge del riu una família de nouvinguts, amb la pell de color i amb moltes ganes de riure. Havien estès les estovalles a l'herba i havien tret pots amb menjar. Estaven disposats a passar un diumenge a la natura amb el mateix propòsit que nosaltres anem al Montseny o, encara més lluny, al Pirineu.

D'entrada em va sorprendre. Jo creia que el riu Congost estava brut, contaminat, que l'única esplendor, si en tenia alguna, era una esplendor nauseabunda que t'obligava a girar la cara de la pudor de l'aigua i l'escuma que hi ballava. Un riu que era la mort i la cara vergonyosa de la nostra civilització. Vaig comentar-ho a un amic ambientòleg i em va retreure la meva ignorància: em va explicar que el riu ja no era aquella imatge, aquell prejudici, que jo en tenia: que hi vivia una colònia important d'ànecs collverd, i d'altres ocells que hi vivien o hi estaven de pas; recordo el nom d'alguns: xivitona, corriol petit, polla d'aigua, cuereta blanca, rossinyol bord, esplugabous...; amfibis, insectes, la serp d'aigua i, evidentment, rates; unes rates, però, que ja no em vaig imaginar tan llardoses ni fètides, sinó amb un pèl brillant, suau i fins i tot bonic. Vaig agrair a l'amic i a la família de nouvinguts (família que no deuria conèixer l'època d'esplendor nauseabunda del riu i que, per tant, no en recelava), haver-me raspallat del damunt el prejudici que jo tenia.

També recordo que fa uns anys enrere l'Ajuntament ja va tenir el bon propòsit d'acostar la gent al riu, plantant-hi algun arbre, agençant un corriol, amb papereres i algun banc, però que una riuada s'ho va endur tot. Això pot tornar a passar. Pot ser que algun d'aquests diners que ara s'hi destinaran se'n vagi riu avall, però no per això em sembla una mala idea que l'Ajuntament en vulgui incrementar la biodiversitat. L'única pega que hi trobo és que m'havia fet la il·lusió, havent vist la família de nouvinguts, d'anar al riu a passar un diumenge, amb les estovalles i la tovallola i fer una capbussada. Però m'estimo més no anar-hi, perquè, malauradament, allà on es vol preservar la natura és millor que no hi vagi l'home; una exclusió que és un càstig que ens mereixem, després d'anys de cagar-la massa.

Edicions locals