Els amics i les xarxes socials

Encetem el nou any 2010 acceptant que el 2009, que ja s'escola aigüera avall, ha resultat ben nefast. Nefast, perquè el virus de la crisi ha acompanyat la majoria d'àmbits. Hi ha un fenomen, però, que sembla no contagiar-se d'aquest virus, i s'arrela fort i va creixent enmig d'internet; són les anomenades xarxes socials: punts d'aplec d'usuaris que comparteixen amistat, interessos o afeccions.

No faré cap apunt tecnològic del què suposen, perquè els meus coneixements, com a simple usuària, són prou limitats. De fet són lloc de trobada virtual on et crees el teu perfil mostrant les dades que et venen de gust (personals, estudis, preferències...) i oferint l'aspecte que vols a través de les imatges que hi penges. A partir d'aquí comences a establir lligams d'amistat virtual i permets que els teus amics visitin el teu perfil, t'hi comuniques, es fan recomanacions, comparteixes jocs, et dediques a retrobar amics perduts, a fer-te fan de personatges famosos o et solidaritzes amb causes perdudes.

Tot i la quantitat de gent que no fa ús d'aquestes xarxes socials, crec que estan canviant la nostra manera de comunicar-nos, relacionar-nos i, en general, de viure. I no només això, sinó que segons el perfil que crees, les amistats que tens, les activitats que hi fas o no, modifiques la imatge que dónes als altres.

Quan estàs en una d'aquestes xarxes socials no tens una imatge privada, sinó que passes a tenir una imatge pública. Aquesta nova identitat on fas saber, a través de la xarxa, què estàs fent en tot moment, on has anat el cap de setmana, com es gratinen els canelons, que bonic que és el teu fill, i totes aquelles coses que sorprenen per la manca de pudor que suposa, es comunica a tos els teus agregats amics i amigues. Es publiquen un munt de ximpleries, bromes i acudits. Si no et connectes a la xarxa de tant en tant, et pot semblar que se t'escapa algun tren, sense saber quin. Si no hi penges alguna bajanada de tant en tant pots pensar que et mostres massa seriós. Finalment es va generant una certa addicció. I tothom s'hi apunta: polítics, artistes, entitats, poetes, la reialesa, programes de ràdio i jo mateixa.

Quin fenomen... Podem disposar de centenars d'amics agregats, però sentir-nos ben sols i mal acompanyats. Xarxes socials que ens fan passar tant temps davant l'ordinador que ens farà perdre les oportunitats de fer-la petar de debò amb amics i amigues dels de veritat.

Edicions locals