Per menjar bé, bo i ràpid... i fer merder

Quan arriba el cap de setmana són molts els usuaris del menjar ràpid que ofereixen alguns establiments de la zona recreativa del Ramassar de Granollers. La modalitat de fer cua dins del cotxe per emportar-te la comanda que et lliuren de finestreta a finestreta és una molt bona opció per aquells que busquen compartir la teca en un altre entorn, fer un mos encara més ràpid o per anar directament a casa. És pràctic i força net, perquè et presenten els aliments ben embolicats, amb tovallons, salses envasades, la beguda enllaunada i, tot plegat, dins d'una bossa de paper.

El més curiós del cas és que un gran nombre d'usuaris d'aquesta modalitat no marxen gaires metres més enllà per menjar-se els entrepans. No busquen pas un entorn massa diferent a l'immediat de l'establiment d'on prové la teca! A mi això tant se me'n dóna, perquè la veritat, sobre gustos no es pot pas dir res. Sempre m'ha sorprès els indrets triats per a segons qui per instal·lar-se a fer un pícnic! Però m'encenc quan veig la brutícia que queda als llocs. Quina fila que fan els carrers propers al Ramassar de Granollers un cap de setmana qualsevol!

Jo no puc sofrir veure com es tira un trist paper al terra, digueu-me maniàtica. I m'he passat anys prioritzant aquest aspecte en les nombroses sortides que he fet amb els alumnes amb qui m'ha tocat compartir curs. I no em considero sola en aquesta lluita. Em sembla que de campanyes dutes a terme per persones i administracions diverses sobre l'ús de papereres o guarda't-el-coi-de-paper-per-quan-arribis-a-casa ja fa anys que se'n fan. Doncs no ho entenc! Què caram ha fallat? Què no hem sabut explicar? Potser som nosaltres els equivocats? S'ha d'embrutar per què ja hi ha brigades que ho netegen?

No m'agrada la imatge d'aquesta i d'altres brutícies quan és tan senzill evitar-ho. Simplement és cosa de porcs. I de porc i de senyor se n'ha de venir de mena. Ho deia sàviament el meu avi. I ell, tot i cuidar truges i porcs, era un senyor.

Edicions locals