Ser dona és una lluita constant

Aquest mes hem celebrat el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Cada any, el 8 de març se’ns recorda fins a quin punt n’és, de difícil, ser dona en la societat actual. En realitat, però, a les dones no ens cal aquest recordatori; cada dia és per a nosaltres una petita lluita per ser considerades en igualtat als nostres companys masculins. Aquest mes he decidit que posaria especial atenció, més de l’habitual, en les diferències de gènere, els prejudicis i els greuges que viuen les dones del meu entorn més proper. I he anat fent una llista mental.

Tot i que la llista s’ha allargat bastant, us en posaré només uns quants exemples: aquest mes he tingut la mala sort d’haver d’anar d’urgències per una lesió; a l’hospital no em va atendre cap infermer, i els cirurgians eren tots homes; a la secretaria de l’hospital només hi havia dones; no vaig veure cap dona portant una llitera; al mercat del costat de l’hospital, les peixateres i carnisseres eren totes del gènere femení, només a la fruiteria em va atendre un xicot ben simpàtic; els que carregaven caixes de fruita amunt i avall eren tot homes. Un dia, la veïna del 4t 1a, en veure’m caminant en crosses, em va preguntar com m’havia fet mal. Quan li vaig respondre que m’ho havia fet jugant a futbol em va respondre: “Clar, nena, que no saps que el futbol és cosa de nois?”. Suposo que mentre jo trencava un estereotip –el futbol és cosa d’homes– ella s’adheria a un altre –la tafaneria i el sexisme és cosa de veïnes. Un altre dia vaig anar a un acte acadèmic en el qual hi havia diversos premis Nobel d’Economia. Cap d’ells era dona. Tots van parlar del mercat laboral des d’un punt de vista masculí. Un d’ells, fins i tot, va tenir la gosadia de fer una broma sexista enmig de l’audiència, que li va riure, i un segon premi Nobel li va seguir la broma, sense cap mena de vergonya. L’organització de l’acte, impecable, havia estat només al càrrec de dones.

El meu petit treball etnogràfic d’aquest mes de març no és, evidentment, representatiu. Però sí que és força il·lustratiu del que les dates confirmen: que en el nostre país existeix encara una important segregació ocupacional. Que els estereotips sexistes són encara ben presents a la nostra societat. I que la lluita de les dones afecta totes les capes socials i totes les capes educatives. El món de la política, o el suposadament elevat món acadèmic i científic, per exemple, no són tan diferents del món dels treballadors manuals. Segons dades de l’EPA de 2007, només un 38% dels professors universitaris eren dones; només un 14% del total de catedràtics eren del gènere femení.

Vèncer la segregació no és fàcil. En els àmbits tradicionalment masculins, les dones que excel·leixen acostumen a ser mirades amb suspicàcia i, fins i tot, en alguns casos a ser víctimes de l'acusació de tenir algun gran home darrera d’elles (allò que darrera d’un gran home sempre hi ha una gran dona, s’aplica, doncs, a la inversa). Perquè, és evident, les dones “exitoses”, totes soles, i amb el propi talent com a única font, no podrien haver arribat allà on ho han fet. En motiu de celebració del 8 de març, el diari Ara va compilar un llistat de dones influents en la societat catalana. Haver de compilar una llista així només demostra la disfuncionalitat en la qual vivim.

Si s’hagués proposat fer una llista així pels homes, més d’un s’hagués tronxat de riure. Perquè els homes influents són innombrables (malgrat el país coixegi com ho fa, i la societat vagi cap on va). Dia a dia, lluita a lluita, espero que arribi un 8 de març en què se’ns proposi fer una llista de dones influents i puguem també tronxar-nos de riure perquè fer una llista així sigui materialment impossible. Perquè hi haurà innombrables dones la feina de les quals serà valorada i considerada influent, perquè hi haurà innombrables dones que podran escalar en l’estructura social en base al seu talent i podran realitzar feines que ara són considerades d’homes, jugar a esports que ara encara són considerats d’homes, i no per això ser estigmatitzades. I no per això ser considerades l’apèndix d’algun home influent o talentós. Estic convençuda que aquest dia arribarà.

Edicions locals