Esbarzers que tapaven una història

Soc a Cànoves, passejant a la vora del torrent de Sant Cugat, una mica més a munt de Can Massaguer i ben a prop de les restes del castell del municipi. És una zona que era coberta de bardisses i només se n'intuïa el rec que li posa nom. Però fa relativament poc temps van fer una bona neteja i ara el paisatge és net, o això sembla fins que t'hi apropes. Llavors és quan surt una història del ben mig dels esbarzers que, tot i basar-se en fets reals, us la podeu imaginar i pintar al vostre gust (o disgust).

Els fets objectius són els següents: si rasques la fullaraca que cobreix el torrent pots trobar-hi unes 80 guies de telèfons de l'any 2006-2007: pàgines que deurien ser grogues i blanques, amb milers i milers de telèfons, i que ara estan en estat de putrefacció. Hom pot imaginar explicacions ben diverses. Potser el repartidor de guies havia tingut un mal dia i encara li quedava mig poble on anar a portar aquells llibres amb tantes dades personals sense solta ni volta. Llavors un atac de mandra va sorprendre'l i va decidir enllestir la feina per poder resoldre els problemes personals que li embotien el cap i va llençar la seva tasca pendent darrere el bardissam.

Potser algú va estrenar casa nova i es va trobar que els anteriors llogaters eren col·leccionistes de guies de telèfon i, perdut i sense GPS, no va saber on trobar un contenidor de paper o la deixalleria més propera. Potser a algú, que rondava per aquesta porta del Parc Natural del Montseny, li van caure de la butxaca més gran del món mentre rumiava com havia d'inscriure (a la seva butxaca) en el Rècord Guinness i poder sortir en tota la premsa mundial.

Potser era algú a qui li va semblar que els esbarzers el cridaven per reclamar-li algun telèfon per localitzar el millor podador de la zona que li tallés els brots per enfortir la seva presència en el torrent. Llavors la persona representant, de la gran empresa de telefonia fixa, va imaginar-se que amb tants potencials clients més valia deixar-hi molts exemplars de guies de telèfon perquè poguessin servir-se'n a tort i a dret.

Podeu pensar tots els 'potsers' que la vostra imaginació us permeti. Però, fos qui fos el (o la) protagonista de la història, només hi ha un bri de claredat: aquell dia el personatge en qüestió va ser un xic porc, ja que havia oblidat de dutxar-se i esbandir bé la part més cívica de la seva consciència. I perdoneu el judici però és que m'estimo massa el meu poble, Cànoves, perquè fets com aquest no em facin bullir la sang.

Edicions locals