No t'espantis que et saludo

Alguns dies tinc el privilegi de passejar per camins que, en bona part, encara no coneixen l'asfalt. Arrenco davant del Turó d'en Pep del Serrat, al límit entre Cardedeu i Corró d'Amunt. Enfilo cap el forn de pa de Cànoves. A la dreta, el majestuós Montseny. A l'esquerra, els esvelts Cingles de Bertí. Davant, i com a referent, l'estimat cim del Suí.

És primera hora del matí. El cervell, amb els sotracs de la camejada ràpida, es va deixondint. Els camps, més ben pentinats que jo, m'acompanyen a banda i banda. En algun moment de la caminada trobaré aquell senyor que escolta música i em saluda amb certa timidesa. I més endavant potser em creuaré amb aquella parella que camina amb l'ajut de bàculs laics. Si tot va bé coincidiré amb alguns veïns i pararem uns minutets per intercanviar uns quants "anar fent".

Abans d'arribar al cementiri de Cànoves toparé, de ben segur, amb diversos ciclistes que, potser amb un tarannà gregari, aniran en grup; amb alguns cotxes amb conductors més o menys apressats i algunes persones que també hauran aprofitat per desrovellar els genolls, ja sigui corrent o caminant.

Fins aquí podríem dir que l'ambient és d'una placidesa lleugera (quasi tant com la pols que aixequen els xofers dels cotxes que fan tard). La sorpresa ve quan decideixo seguir els costums que els meus pares em van ensenyar al nucli del Cànoves de fa més de trenta anys. Ells em convidaven a saludar a tothom amb un desig de bon dia (d'aquells que et fa sentir part d'una comunitat sense que et costi ni calés ni esforç).

Mentre camino se m'escapa un "hola!" genèric i en ocasions em trobo amb cares d'estranyesa. Hi ha alguna mirada lleugerament defensiva, talment com si hagués gosat entrar en un terreny particular no senyalitzat. Recupero llavors el meu desig de bon dia! i el dic vocalitzant tan clarament com sé (no fos cas que l'hola! no els hagués agradat prou). Detecto que no deu ser un problema del tipus de salutació. Tampoc puc treure conclusions que vinculin l'edat o el tipus d'esport que practiquen amb la seva, més o menys educada, resposta.

No voldria allargar-me més amb aquestes cabòries ni fer-vos perdre temps. Senzillament escric aquest intent d'article per si podeu difondre'l i avisar a totes les persones a qui saludo de bon matí que: Si us plau! No us espanteu! Jo només volia saludar-vos.

Edicions locals