Saps qui és la Mercè Pàniker?

Aquests dies estem fent el dol d’una gran pèrdua, la de Raimon Panikkar, un dels mestres del diàleg interreligiós. El que va escriure i compartir ha estat una excel·lent aportació tal i com evoluciona el món on vivim. Però m’agradaria aprofitar aquest modest espai per parlar d’un ésser a qui ell estimava i a qui, fa un parell de mesos, encara va anar a visitar al nostre petit i desconegut Cànoves: la seva germana Mercè.

Desconec amb detall la seva biografia. I em sap greu dir-ho perquè intueixo que és una dona exemplar que, a molts, ens ajudaria a trobar el que Mahatma Gandhi en deia la força de la veritat (satyagraha).

Jo només sóc la filla d’un paleta -millor dit d’un mestre d’obres i dels bons!- que fa uns quants anys li va construir una casa en un paratge immillorable de Cànoves. Els meus germans i una servidora, de ben petits, quedàvem fascinats davant les lleixes farcides de llibres políglotes on es mesclava l’olor de l’Índia amb la del Montseny. De més gran, he pogut veure-la contades vegades però quan m’ha premut la mà m’ha semblat copsar la força de l’experiència vital de milers de dones.

Ella ha estat la primera dona que estudià un màster a l’Estat Espanyol i ha arribat a ser consultora de l’ONU (Organització de les Nacions Unides). La ment, desperta i audaç, l’ha dut recentment a comparèixer al Parlament de Catalunya per explicar la seva visió del feminisme al S. XXI. La intel·ligència li permet parlar de banca ètica, finances i màrqueting mentre ens interpel·la a tenir sempre present la importància de les emocions.

Però aquests fets, que destaquen tant en un currículum, no crec que sigui el que dóna més llum a la seva persona. La seva brillantor tampoc deu venir dels més de trenta anys al capdavant de l’empresa familiar, ni de la participació en la creació de “Femvision” o de la Xarxa Europea de Dones Empresàries. La seva saviesa inclou totes aquestes circumstàncies vitals i moltes més tot embolcallant-ho en una aurèola de bondat, serenor i generositat.

Des d’aquí aprofito per enviar-li una sentida abraçada i per recordar les paraules de Salvador Espriu que ella pronuncià al final del seu discurs en rebre la medalla d’argent a la Millor Ciutadana Europea (atorgada per la “Fondation du Mérite Européen” l’any 2007):

I quan arribis a la porta de la teva nit,
en acabar el camí que no té retorn,
sàpigues dir tan sols:
«Gràcies per haver viscut».

Edicions locals