I el pobre poble què?

Hi ha alguns pobles –no tots, esclar!- que creixen amb el rau-rau de les ferides del passat; encara que la crosta i la mercromina faci temps que són seques, insisteixen en el record sòlid de la rancúnia. Potser han quedat encallats en la miopia d’un error de fa uns quants anys. O potser són tan orgullosos que no poden agenollar-se davant l’expectativa d’una convivència harmoniosa. Tant se val!

En alguns pobles, potser no en tots, neixes essent en tal de can pasqual; llavors, la sang et corre per les venes amb el tarannà marcat de l’herència familiar. No s’hi val ballar a ritmes massa moderns o voler nedar a contracorrent com el salmó. En aquest cas te la jugues a ser perseguit pels guionistes de la xafarderia. Ja ho va dir un psicòleg que la xafarderia és el millor remei contra la depressió. Però tant hi fa!

Com deia Josep Pla en El carrer estret: «La vida és plena de petites coses fascinadores, apassionants, vives. No hi ha cap ésser humà ―no hi ha res ―que estigui totalment desproveït d’interès. El teatre del món és tan vast i divers, tan matisat i sorprenent, que treure una estona cada dia el cap per la finestra constitueix un inesgotable divertiment. Per a viure en els pobles amb profit s’ha de mantenir el cor en un estat d’esponjament i de tendresa, evitar el ressecament, cultivar la receptivitat viva i l’interès per la profunda humanitat que ens hi rodeja».

I és tot això i més, molt més, el que ha passat a Cànoves al voltant d’una carbonera, d’un foc prou controlat per la mà de l’home (i la dona), i amb l’afegitó de la lluita contra els elements, com ara la pluja, que ha provat de xafar la guitarra.

Si hi traieu el nas podeu trobar-vos una colla de gent menjant al voltant de les brases a primera hora del matí, un grapat de joves col·laborant i pencant de valent, persones que fa temps potser es van empipar per vés a saber què i ara han apilat llenya de bracet i unes quantes anècdotes més per condimentar relats amb la sal i el pebre adequats. Però, per damunt de tot, una comunitat de persones que saben que, juntes i només juntes, ens poden regalar una mirada a la nostra història més recent. Gràcies, de tot cor, a tots i a totes els que esteu col·laborant perquè la carbonera de Cànoves pugui celebrar els vint anys de fumassa.

Edicions locals