El pati de l’alcaldia no és curricular

A la majoria de municipis ja tenim en dansa a la persona que ens representarà com a poble. Ja ha agafat la verga entre les seves mans i l’ha alçat o ensenyat com a símbol de l’autoritat del bàcul. El poder que encara es simbolitza amb una vara. Una vara que no sabem si es farà servir de crossa, per iniciar-se en l’art del ball de bastons, per cagar el tió per Nadal o, com feia l’anterior alcaldessa del meu poble, com una vareta màgica.

La cerimònia en qüestió tampoc no us penseu que està massa evolucionada. En comptes de ballar-la amb alegria al voltant dels nuvis o esperar “amb il·lusió” el raig d’aigua d’un bateig, tota una sèrie de gent es mobilitza, asseguda, expectant, al voltant dels articles 195 i 196 de la vigent Llei Orgànica del Règim Electoral General. Quasi tothom ha pres seient en silenci. Cares serioses al costat de somriures de gairell. Alguns braços creuats, tensos, al costat de cames que es belluguen neguitoses. Dosi extra de nervis en el cas que no hi hagi majoria absoluta i encara sigui incert quin ha estat el pacte dels grups polítics.

Què deu pensar el públic? N’estan satisfets d’haver exercir el seu dret a votar? Van triar la millor opció? Van donar el seu vot a la persona més preparada per exercir d’alcalde? Tant hi fa! No deixa de ser curiós que en aquest tipus de feina, amb tota la responsabilitat que implica, sabent que caldrà dedicació a temps complert durant quatre anys de la vida d’algú, coneixent que les decisions de la persona escollida i el seu equip afectaran tantes i tantes persones, tractant-se d’una feina on es gestionen els diners d’altri, amb la complexitat de lleis, reglaments, ordenances i altres galindaines que requereixen un coneixement tècnic de la matèria, no sigui requisit indispensable mostrar cap currículum als votants, als qui acabaran escollint una o altra opció.

A vosaltres us passa quan cerqueu feina? Us contracten només pel que dieu en unes jornades electorals intensives? N’hi ha prou de saber parlar en públic i ser el millor en fer la gara-gara?

Disculpeu la meva impertinència. Això més que un article d’opinió són pensaments enviats al cel humit que ens ha acompanyat els primers dies de juny o potser llençats al mar igualment calmat, abans i després de les eleccions, o potser enterrats sota algun cep que ha nascut independentment de l’alcalde que hagi sortit escollit en el seu bosc frondós.

Edicions locals