Construïm el futur, guanyem la llibertat

Regidor portaveu d'ERC-Acció Granollers i cap de llista dels republicans

Després de la llarga i dura campanya totes les cartes són sobre la taula, tots els projectes són coneguts i el futur està obert. La majoria dels sondejos carreguen contra el Govern d’esquerres i fan caure tota l’artilleria pesada sobre el PSC i ERC. Veurem què passa el diumenge.

A Esquerra estem acostumats a superar els malaveranys que pronostiquen les enquestes, fetes amb tota la mala bava del món i cuinades des de determinats cercles de poder que mai han admès que un partit d’esquerres i independentista governés a la Generalitat. Perquè el nostre model de país no és el seu; perquè ens volen callats i submisos. Perquè ens segueixen dient que la idea d’un Estat propi és una utopia. Doncs, s’ha acabat! cantava l’Ovidi, ‘ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer!’

Per això portem 79 anys al servei del país i de les seves classes populars. Hem estat el partit de Macià i Companys i de l’avenç de Catalunya durant la República. Vam lluitar contra el feixisme per defensar els nostres drets nacionals i a l’exili vam mantenir viva l’esperança d’un futur més pròsper. Hem patit la por, la ràbia i la tristesa de veure trepitjats els nostres ideals. Sabem, per tant, el que costa lluitar! Però, mai ens hem rendit.

I així durant els 80 Carod féu la Crida Nacional a ERC i gent procedent de l’independentisme d’esquerres aportar nova saba al partit de l’avi Macià. Gent de l’MDT, de Catalunya Lliure, de la Crida, del PSAN i de tants altres féu un pas endavant amb la voluntat de fer d’Esquerra el catalitzador de l’anhel de llibertat i per crear les bases d’un independentisme democràtic i pacífic.

Al 2003 vam fer govern amb les esquerres del país. Perquè consideràvem que calia una alternativa democràtica. Havíem de fer possible que molts ciutadans i ciutadanes que durant 23 anys havien viscut d’esquenes al catalanisme, se sentissin representats pel seu Govern. Es tractava de trencar la Catalunya dual que s’havia repartit el poder. I és així com vam cosir el PSC al país, fent que votés lleis tant emblemàtiques com la que garanteix la immersió lingüística del català a l’escola o la llei del cinema que obliga que la meitat de les pel·lícules que s’estrenen a casa nostra siguin en català.

Molts independentistes no han compartit la nostra estratègia. Tenien tot el dret a fer-ho. I crec que, un dia o altre, ens haurem de trobar per a combatre democràticament contra l’Estat i preparar el referèndum. Però, també crec que hem trobat poca generositat per part d’ells. Se’ns ha dit de tot, però mai s’ha dit allò bo que hem fet. Aquells avenços nacionals que Esquerra ha aconseguit durant tot aquest temps. I això és injust. Em sembla important recordar que per a construir un país cal disciplina, delicadesa i paciència.

Nosaltres sabem que la independència no és a prop. Les enquestes ens diuen que el 40 % de la població votaria sí. Però, la demoscòpia també ens diu que, suposadament, les properes eleccions les guanyarà CIU. I Convergència no és independentista. CIU és peix al cove, retallada de drets socials, pactes amb el PP i ambigüitat calculada pel què fa a la llibertat nacional.

Davant d’això, només ERC garanteix cap pas enrere en drets socials i nacionals. Només els diputats d’ERC podran forçar CIU perquè no caigui en mans de l’espanyolisme del PP, i només ERC podrà fer possible el referèndum per la independència.

Ara és l’hora de decidir. I altra volta és ERC qui pot tornar a fer avançar el país, com ho férem durant la República, com hem fet sempre.

Edicions locals