Independentisme, grup de pressió?

Des que estic ficat en la defensa a ultrança de l'independentisme català, he vist com una massa ingent de gent s'hi apunta de forma notable, dia a dia. On rau la força d'aquesta gent? En la tenacitat del seu vot. I pel fet d'exercir-lo esdevenen un grup de pressió en el sentit més acadèmic de la paraula.

La primera mostra d'aquesta força va ser el ressorgiment de l'ERC d'en Colom a principis dels anys 90. Gràcies a l'aposta decidida cap a la independència d'una nova generació de líders d'ERC, una força que duia camí de morir va aconseguir reprendre el vol. La segona mostra d'aquesta força es va produir a principis d'aquest segle, quan després dels nombrosos pactes de CiU amb les forces espanyolistes hi va haver un traspàs notable de vot independentista de CiU cap a ERC. Aquest fet va portar a una aposta més clara pel sobiranisme de la direcció de CiU, tot i voler mantenir certa equidistància per no perdre el seu vot menys procliu a aquestes tesis de llibertat nacional plena. La tercera mostra d'aquesta capacitat de pressió començarem a veure-la molt probablement aquest any, ja entrada una nova dècada.

L'ERC d'abans ha passat a ser l'Esquerra d'ara, un partit més sotmès a una ideologia teòricament progressista que no pas a centrar-se en l'eix nacional que va permetre-li obtenir els magnífics resultats de la primera dècada del segle XXI. O sigui, un satèl·lit del PSOE català. CiU, donada la més que previsible patacada electoral d'una Esquerra menys independentista, té la mà més lliure per tornar cap a postulats propers al de peix al cove tradicional, abandonant postulats de plenitud nacional que amb més vehemència venia defensant en anys anteriors. En Mas ja s'ha pronunciat clarament; no lluitarà per obtenir la llibertat del nostre poble i se centrarà en postures més possibilistes, al meu entendre ridícules, com ara la lluita per obtenir el concert econòmic. Abans tindrem la independència que no pas una España decidida a tornar-nos el que ens roba, quina ingenuïtat!

Sortosament, ha aparegut Reagrupament. No sé si tindrà èxit electoral, tot i que espero i confio que sí. Almenys, però, l'aparició d'aquest moviment ha fet que Esquerra hagi hagut de resituar-se cap a posicions més sobiranistes que, malauradament, estic segur que desapareixeran el dia després de les eleccions si poden tornar a formar un govern tripartit. En canvi, fins ara, l'aparició de Reagrupament no semblava haver fet forat entre la direcció de CiU. Ara bé, una aliança Reagrupament-Laporta ja els comença a tocar el voraviu una mica més. Veuen en Laporta l'ham mediàtic que faltava a la gent de Reagrupament per difondre el seu missatge nacionalment impecable. Amb aquesta unió, tenen por de no assolir aquella majoria que els permetria governar en solitari i poder seguir marejant la perdiu, com sempre.

L'independentisme és un grup de pressió? Indiscutiblement sí. Ara bé, la seva força es veurà implícitament lligada als resultats electorals que tregui una més que previsible unió de Reagrupament amb Laporta, a les properes eleccions al Parlament. Si aquesta força obté uns resultats magnífics, CiU i Esquerra es veuran obligats a defensar postures molt més sobiranistes. Si aquesta aposta és un fracàs, ambdós podran seguir fent la viu-viu i haurem perdut la tercera i més gran revolució sobiranista.

Edicions locals