Mariano Rajoy ens empeny cap a la independència

Les idees de les persones són respectables. Només la violència les fa indesitjable. És veritat que hi ha idees, que són presentades com molt respectuoses, quan de veritat per la seva manera esdevenen un elogi de la violència. Defensar una idea, que s’hi creu en ella i no s’insulta i, a la vegada, es condemna la violència, és un comportament humanament més civilitzat que quan aquesta idea és criticada i, al mteixa temps s’insulta al seu defensor tractant-lo de poc o gens intel·ligent. El fet que una idea sigui defensada per les armes no vol dir que sigui errònia i violenta per la seva pròpia naturalesa. La unitat d’Espanya, l’exèrcit espanyol la defensa amb les armes, preparat per actuar si cal, i ningú critica la idea, encara que no s’hi estigui d’acord. Els demòcrates ataquen i defensen amb diàleg racional. I no l’ataquen violentment malgrat que la defensa que se’n fa de la unitat perjudica prou greument a algunes de les col·lectivitats de la pell de brau amb identitat pròpia i significada. I aquests greuges són defensats per la llei i per les armes. La força dels arguments legals que té el deure de defensar el nou govern tenen un argument violent en potència, les armes. I per a més inri per no creure-hi en la nova legislatura quan el grup independentista basc deixa les armes i accepta el debat democràtic, no només els hi neguen credibilitat sinò que se’ls arracona. La unitat d’Espanya és un fet natural o un fet històric? Perquè l’actual sistema polític espanyol tè una base de victòria armada. No és el resultat d’una voluntat popular històrica. En l’article anterior afirmava que Mariano Rajoy no acabaria la legislatura. Faig un pas encara més agosarat. Es veurà obligat a reconèixer Catalunya com un nou estat europeu. No n’hi ha prou amb bones paraules i molt menys quan paraules i fets anteriors ens ensenyen com s’amaguen intencions desfavorables i centralitzadores. No hi ha voluntat de valorar positivament actuacions enriquidores culturalment i económica. Perquè no hi ha voluntat de filosofar sobre questions diferenciades que han estat bones, per exemple per Catalunya, com la immersió lingüística. I no saben llegir la història que demostra com molts catalans perlem força bé el castellà precisament per immersió més que per escola. Cal obrir els ulls. La independència pot ser un bé per a Catalunya i també per a Espanya. Però ¿com no tenir por quan de sortida es nega el pa i la sal a un partit escollit democráticament? Penso que no hi ha bones intencions. I que un gran nombre de catalans, molt més nombrós del que els centralistes es pensen, estan tips de bones intencions proclamades des dels governs de l’Estat, del Congrès i de la Casa Reial. Deixeu-me acabar amb una il·lusió: veig el President del Govern Espanyol rebut en visita oficial pel President de la República Independent Catalana.

Edicions locals