Quan jo vaig jurar bandera

Era l’any l960, a Girona, al destacament militar Altònia. Perquè aquesta referència? El Coronel Alemán m’hi ha fet pensar. Aquest militar ha declarat que obedient al jurament que va fer de la Constitució, la independència de Catalunya abans passaria per damunt del seu cadàver.

Certament hi ha juraments que no comporten cap obligació per la poca força del mateix jurament. L’any que vaig jurar bandera molta gent l’hauria aplaudit, també a Catalunya. Però els temps han canviat i també les lleis i les costums.

Podriem dir que jurar bandera militarment equival a jurar la Constitució. La Constitució no l’he jurada, però la bandera sí, i no em sento gens obligat a defensar-la i m’amarga el petó que me li van fer fer. El record de quan vaig jurar bandera em fa més independentista i més lliure per la farsa que vaig viure.

En aquell temps de la dictadura els capellans castrenses eren escollits entre els sacerdots que al complir trenta un anys havien de fer el jurament. En una estança del destacament Altònia ens hi trobàvem sacerdots i religiosos que la llei ens hi obligava. Erem vuit o nou. Pero la sorpresa fou enorme quan s’hi afegí al grup un soldat de lleva, escortat per dos soldats amb baioneta calada. Juràvem bandera al costat d’un pròfug a qui se l'obligava a fer un jurament contra la seva voluntat.

Legalment el jurament del pròfug i el meu tenien el mateix valor. Per què alló veritablement important era complir l’expedient. I em pregunto, amb quina legalitat em poden demanar complir un jurament que la mateixa institució el fa perjuri quan li convè? És veritat que vaig jurar perquè em tocava i per altra banda se'm presentava l’oportunitat de poder apartar-me per un temps d’un ambient que m’era contrari.

És veritat que la validesa del jurament depèn de la voluntat de les persones, però quan qui t’hi obliga permet i facilita el perjuri, quin valor social i humà té aquell jurament? Aquesta és una més de les situacions (poc respectuoses amb l’humanisme) que m’han portat cap a la defensa de la llibertat dels pobles i la seva independència. Jurar per complir unes lleis que esclavitzen el meu poble és un jurament sense valor.

Edicions locals