La dona creadora de la història, una lliçó bíblica

El dia 8 de març se celebra el Dia Mundial de la Dona i un dels actes serà una vaga per reclamar la igualtat de drets en el treball. No sóc historiador, ni persona de lleis, ni feminista. Desitjo ser una persona digna. No pretenc en aquest comentari fer una classe de religió. Senzillament exposar com intueixo en la Bíblia el protagonisme de la dona en la història. Un és el tema central: Déu creà la humanitat a la seva imatge, i la creà home i dona, en igualtat de drets i deures. Ell i ella reberen el missatge d’estudiar el seu entorn, organitzar-se i poblar la terra. En aquest missatge hi apareix l’arbre del bé i del mal. I aquí comença injustament la discriminació de la dona. Però, a la vegada, el descobriment del seu protagonisme que dissortadament fou manipulat per culpa de la poma i de la costella. Què era el Paradís Terrenal? Senzillament el món natural. Quin era l’arbre del bé i del mal? Senzillament la humanitat creada lliure i en aquesta circumstància hi ha l’explicació. Eva amb la poma li va dir a Adam que l’estimava i al descobrir l’amor s’adonaren que no eren déus sinó éssers mortals. Però aquest descobriment el segueix una promesa, que una altra dona obrirà les portes del Paradís Etern, que és l’objectiu del Terrenal.

La història de la humanitat regulada per l’amor de dues dones, amor que sublima la maternitat. Elles porten al món els protagonistes de la història. Eva obre la història terrenal, Maria obre la porta de la història eterna i entre les dues dones, moltes d’altres que hi aporten els seu amor entès d’acord amb l’exercici de la seva llibertat. La llibertat tant en l’home com en la dona explica el perquè del bé i del mal, amb una peculiaritat que tant la dona com l’home tenen en la intel·ligència la capacitat per pensar i regenerar-se.

El missatge era d’igualtat. I no s’ha respectat, per què? Per l’egoisme de ser superior i divinitzar-se. I la dona esdevingué inferior i, fins i tot, esclava. Però la Bíblia ens ensenya com, malgrat la marginació, la dona contribueix en el procés històric. I des de la humiliació, però segures del seu esperit, han estat decisives i clau en moltíssims moments en que la societat anava a la deriva i una dona agafant el timó redreçà el curs de la humanitat.

I en aquest procés la dona tenia una arma molt poderosa, el seu concepte de l’amor i la seva capacitat física d’atracció. També és veritat, que lliure com és, la seva influència ha actuat en bé i en mal, perquè ella també n’és arbre. Però allò que l’home no ha pogut fer mai és fer progressar la convivència al marge de la dona. Sortosament sembla que al segle XXI el procés d’igualtat de drets i deures es va assolint, malgrat mancances. Per això, la vaga del 8 de març.

Personalment amb aquest escrit reconec que hi tenen tot el dret i denuncio i critico les manifestacions de polítics (homes i dones) que les han tractades fins i tot de comunistes i quelcom pitjor. Demano al PP i Ciutadans que reflexionin perquè el futur polític del país està en mans de les dones que pensen, opinen sense por a equivocar-se perquè no hi ha progrés històric que no hagi començat en un error. És un avenç per a la humanitat que la dona cada dia sigui més protagonista, però amb una advertència que no s’empeltin de l’egoisme masculí. Desitjo que el dia mundial de la dona sigui un himne a la llibertat. En un altre article comentaré com en la bíblia la dona demostra el seu protagonisme.
 

Edicions locals