Em cago en les vitroceràmiques

Fa cinc anys que cuino amb focs de vitroceràmica, i fa cinc anys que em cago dia sí dia també en les punyeteres vitroceràmiques.

Quina manera de perdre les formes de cuinar, a costa de tenir una cuina més neta i menys perillosa pel què fa a les possibles cremades dels fogons de gas. I mira que el gas no és que sigui l’objectiu d’una bona cuina, jo encara crec que una bona cuina de llenya és insuperable, i a més, amb la de coses que s’inventen avui en dia… Segur que algú pot inventar una cuina moderna, ben preparada i de llenya…

Tornant al tema vitroceràmic. No li trobo cap gràcia, ans al contrari, em crea veritables dubtes si cuinar en vitro és elaborar una bona cuina.
Per començar, els plats amb foc roent, carns sobretot, en vitroceràmica queden com rebullits entre altres coses perquè el foc mai és prou roent i amb els botonets de la vitro no hi ha deu que controli mai bé la cocció. Les sopes, les escudelles etc, que algú em digui al contrari, però no queden mai ben sòlides ni ben trobades, un altre cop, el control del foc és la clau. I per últim, el crim dels crims, la cosa més senzilla però bona per a fer a la cuina, unes bones patates rosses, no troves mai el punt en què la patata queda cruixent i ben cuita de dins, el control del temps no és el problema sinó la intensitat i control del foc, de la flama.

I Prefereixo no parlar gaire de paelles i cassoles perquè ara no toca, però només he de dir que la cosa, o sigui, el nivell dels estris de cuina per a casa és més que baix, és per emprenyar-se, en un país de fama cuinera com som, i sembla que treballem en cuinetes com les dels nens petits! Ai senyor! Quines coses tenen les cuines modernes, mediterrànies, obertes al món…

Bé, en resum, aquest és un article que necessitava escriure. I és que començava a tenir el “pap ben ple” en un tema que em sembla d’escàndol.
La modernitat ens ha donat o dotat, o imposat, coses bones, coses dolentes, coses mediocres, coses que et fan posar de mala llet, coses pràctiques, etc. Ara bé, la vitroceràmica, per a mi, no és cap avantatge. Potser, abans, ens feia por obrir el gas per si ens cremàvem, d'obrir massa el foc perquè no creméssim la paella o el sofregit. Ara bé, el canvi de foc de gas a vitro ha provocat perdre qualitat en la cuina. I més ara, que cuinem tant a casa! Només falta que els elements de la cuina siguin un nyap.

Edicions locals