Ni desafecció ni inhibició

Bé, està clar que el moment que vivim com a país mereix asseure’s, respirar, inspirar diverses vegades i deixar el cap fred. El moment és dur i no hi ha cap horitzó perfecte per a solucionar el moment però és que altre cop, la política, ens ha portat a un moment d’estrés, en part, innecessari.

 

Em va impulsar a fer aquest article, veure l’enquesta publicada la setmana passada pel Centre d’Estudis d’Opinió. La notícia, que es valorar amb més energia, és que l’independentisme baixa fins al 40,8% el seu suport social. No em deixa de sorprendre com els mitjans llegeixen les enquestes mirant sempre el titular, sense fer un anàlisi de fons. Un error que sovint els hi passa factura. La mateixa enquesta del CEO, amb només 1200 enquestats, posa de manifest moltes coses que ens poden fer entendre les raons de la desafecció més enllà del titular, el món no és tant senzill com llegim. Per exemple, en l’enquesta, les persones que s’identifiquen identitàriament amb Catalunya són majoria, 42,3%.

 

I just la pregunta abans de la que es preguntava als enquestats sobre la seva voluntat de veure una Catalunya independent, es preguntava als enquestats el següent; Com creu que hauria de ser aquesta relació (Catalunya-Espanya)? Creu que Catalunya hauria de ser...la majoria continua desitjant només una Catalunya autònoma, 36’3, però els segueixen de ben a prop els que només volen un estat independent, 32’9%. I tot plegat, com s’entén? Informant millor sinó vols crear desafecció també entre els lectors, que cada cop en són menys.

 

El moment, com deia, és dur i no ens ho estan posant precisament fàcil. Em sembla vergonyós el buit que estan deixant els partits que han de formar govern des de ja fa mesos. Entenc la seva situació humana però també entenc el que passa a molta gent frustrada, maltractada i amenaçada. Tot plegat, ja té una sensació de frustració que crec que no es basa només en la falta d’acord per formar govern sinó en els gestos cada cop més normals de desinhibició d’alguns polítics amb tot allò que van projectar, referèndum 1 d’octubre, DUI, lleis de desconnexió etc. La frustració, ha estat esborrar un moment on teníem el poder del canvi i fer-ho de la pitjor manera possible, sense explicar per què.

 

No entenc el debat sobre la investidura del president, entenc la lluita d’entomar la seva legitimitat i exili, però, el debat és evident que amaga una lluita ERC-PdeCat que s’ha portat amb una discreció molt poc seriosa fruit del interessos de forçar-se públicament uns i altres, com a nens i nenes.

 

Mentrestant, la gent segueix ben activa, però, està clar que la sintonia entre partits i societat civil s’ha esvaït, i això costarà de recuperar. Per cert, per molts gestos que es vulguin fer per a quedar bé davant els teus, com és el cas de la plantada de Torrents i Colau al rei, home, altre cop, una mica de seriositat. Si plantes al Borbó no vagis a sopar amb ell després...

 

Sentia fa poc Alcoberro (ANC), explicant a Catalunya Ràdio el nou full de ruta de l’ANC. Alcoberro, no va ser capaç d’explicar amb propostes com fer factible la República i fins i tot, com qui no vol la cosa, va passar la pilota als partits. En què quedem? Si qui havia de fer efectiva la suposada República no estan pel cas potser el que cal és demanar explicacions i no pas, fer declaracions de pa sucat amb oli. Un altre símptoma que ens diu que per molt ràpid que vulguem anar si no hi ha un nou procés de dinamització entre la societat civil i els partits polítics el resultat sempre serà innocu.

 

Tot plegat, no té cap direcció. Sóc comprensible en aquest sentit, però no podem supeditar la situació política amb la repressió política i judicial espanyola, justament, és la política qui pot superar aquesta situació i a ella li hem de demanar que es mogui més enllà dels seients del Parlament i de Palau. I a més, haver obtingut un 48% dels vots electorals el 21-D després de la que ens ha caigut i caurà, és un resultat que escenifica una ruptura real, gestionar aquest resultat si es vol fer només des de la via legal, governamental i política, n’estic segur que portarà a un nou atzucac (nous atacs del TC i govern espanyol) i no farà que se sumi més gent al projecte independentista perquè el projecte ja està engegat el que cal és canviar d’estratègia però no de tàctica.

 

Edicions locals